Si bé la majoria d’animals i plantes terrestres van abandonar el mar una sola vegada en la seva evolució per quedar-se a terra ferma, sembla que els crancs ho han fet més d’una dotzena de vegades. Això, si més no, és el que conclou un equip d’investigadors en un article publicat a ‘Systematic Biology’ i que afirma, a més, que com a mínim dos grups d’aquests animals van tornar, més endavant, a viure exclusivament a l’aigua.
Un gran arbre evolutiu dels ‘crancs autèntics’
El treball d’on prové aquest article va estudiar a fons la història evolutiva del grup ‘Brachyura’, que inclou unes 7.600 espècies del que coneixem com a crancs ‘autèntics’. El resultat és l’arbre evolutiu més complet que s’ha fet mai d’aquests animals i dóna pistes sobre com altres invertebrats podrien haver arribat a ser terrestres. A diferència de les aus i els mamífers, per exemple, fins ara els crancs no disposaven d’aquesta genealogia tan completa, tot i ser un grup enormement divers i haver colonitzat gairebé tots els hàbitats del món.
Un estudi a fons
Descobrir en quin moment van passar del mar a la terra ferma, però, és molt complicat, ja que a diferència dels vertebrats el registre fòsil és força més escàs. No obstant això, recollint informació genètica de 333 espècies de crancs del grup ‘Brachyura’ i combinant-la amb dotzenes de fòssils, es va poder crear un arbre evolutiu, amb detalls sobre la història vital i les adaptacions per a viure fora de l’aigua, i fins i tot una possible línia temporal de com es va produir aquest canvi.
Segons sembla, els crancs es van separar dels altres crustacis fa uns 230 milions d’anys, durant el Cretaci, i durant els 100 milions d’anys següents els ‘Brachyura’ es van diversificar enormement. En aquest procés, sembla que es van adaptar a una vida més terrestre fins a 17 vegades, ja fos passant dels oceans a la zona de marees, a hàbitats salats com els manglars o colonitzant estuaris i rius, és a dir, vivint en aigua dolça. En almenys dos d’aquests casos, a més, van acabar tornant als oceans.
Resultats molt sorprenents i amb moltes implicacions
Els resultats han sorprès enormement els científics, tant per aquest recorregut evolutiu tan complex com, també, per l’estudi en sí, que ha combinat la biologia molecular, els fòssils i tècniques numèriques modernes per respondre preguntes que, fins fa poc, eren impossibles de resoldre.
D’altra banda, a més, el treball també dóna pistes de com ho devien fer altres artròpodes per passar a terra ferma. Al cap i a la fi, se sap que els crancs i els insectes tenen un avantpassat marí comú, i mirant quins crancs van abandonar els oceans es poden imaginar quines adaptacions devien necessitar els insectes per fer el mateix. Així, per exemple, els crancs terrestres tenen una gran capacitat de mantenir la humitat i han limitat la seva necessitat d’aigua per a la reproducció. Els primers insectes, probablement, també van necessitar aquestes adaptacions.
