Uns 570.000 bernats ermitans han mort a causa de la contaminació per plàstics, segons afirma un estudi impulsat pel Museu d’Història Natural de Londres, a Anglaterra. Els investigadors, que van observar les poblacions d’una espècie d’aquest tipus de cranc a dues illes tropicals molt distants entre elles, afirmen que aquestes deixalles creen barreres i trampes que resulten mortals per a aquests animals, i insisteixen que cal continuar fent recerca per veure l’abast real de l’impacte de la contaminació per plàstics a la fauna salvatge de tot el món, especialment de la terrestre, ja que el dany que poden arribar a causar probablement es subestima.
Si el plàstic als oceans pot escanyar els animals o causar-los danys molt greus si se’l mengen, a terra ferma no només també pot ser ingerit sinó que esdevé una trampa o una barrera per a la seva vida diària. En els casos estudiats, corresponents a les illes Cocos, a l’oceà Índic, i a l’illa de Henderson, al Pacífic Sud, els hàbitats dels bernats ermitans són plens de milions de trossos de plàstic. A vegades entren a dins d’envasos i s’hi queden atrapats, morint de gana, i una extrapolació entre aquests objectes en concret i quants crancs hi havia morts al seu interior els va permetre extrapolar un total per a les dues zones analitzades, que va resultar ser extraordinàriament alta.
Els bernats ermitans, a més, tenen un problema afegit: com que no tenen closca pròpia i n’han d’aconseguir, quan moren la seva olor atreu altres crancs, que saben que hi ha una closca disponible. Això ha causat acumulacions de crancs morts atrapats, en un efecte dòmino, dins el mateix envàs.
El paper dels bernats ermitans als ecosistemes on viuen és molt important: fertilitzen i airegen el sòl i escampen les llavors. Tenint en compte que l’estudi es va dur a terme a dues illes remotes i que la contaminació per plàstics és un problema d’abast global, els efectes que podria esta tenint en les poblacions d’aquests animals arreu del món podria ser molt més greu del que s’havia pensat mai.
