Un equip d’investigadors nord-americans ha anunciat el descobriment d’un nou dinosaure que han batejat en honor a Janus, el déu romà de dues cares. Presentat en un article a la revista ‘PLOS One’, aquest animal va viure fa uns 100 milions d’anys als actuals Estats Units, media uns tres metres de llargada i era un herbívor parent dels hadrosaures, els dinosaures amb bec d’ànec.
Un exemple primitiu d’una gran família
Per als científics, el ‘Iani smithi’, com ha estat batejat, suposa una finestra a la vida a mitjans del període Cretaci, en què les temperatures van anar augmentant i la pujada del nivell del mar va canviar molts dels hàbitats de tera ferma. Era un exemple primitiu dels ornitòpodes, un grup format majoritàriament per herbívors bípeds i que, en el moment de l’extinció dels dinosaures, eren un dels que havien tingut més èxit evolutiu.
Aquest animal és el primer ornitòpode primitiu d’aquesta època del Cretaci que es troba a Amèrica del Nord, ja que la majoria havien estat descoberts a Europa. És per això que dóna informació molt important per entendre com era el continent en aquell moment de canvi. De fet, la referència al déu Janus al seu nom és precisament per això, perquè va viure en un moment de transició.
Pistes sobre com eren els animals d’un món canviant
D’aquell dinosaure ens ha arribat el crani, algunes costelles i vèrtebres, ossos de les extremitats i parts de la pelvis. En el cas del crani, el seu bon estat de preservació és extremadament rar en aquesta part d’Amèrica del Nord perquè aleshores, eren les ribes d’un mar interior i la humitat costanera fa que fossilització sigui més precària.
En qualsevol cas, la seva descoberta pot donar moltes pistes sobre com ho van fer els ornitòpodes per tenir tant d’èxit ecològic durant els milions d’anys següents i fins la catàstrofe que va fer desaparèixer tots els dinosaures. Són, doncs, una peça crucial del trencaclosques del període Cretaci, en què el clima va canviar, causant grans variacions als ecosistemes. Un moment de la història que, tenint en compte l’escalfament global que patim actualment, podria donar-nos moltes pistes sobre com serà el futur de la Terra.
