El bacteri responsable de la pesta (‘Yersinia pestis’) va existir durant segles abans no es produís el primer brot epidèmic en humans. Aquesta és la conclusió què ha arribat un equip d’investigadors canadencs i australians que, en un article publicat a ‘Communications Biology’, exposen els resultats de l’estudi d’ADN més gran que s’ha fet mai d’aquest tipus i que apunta que les pandèmies, com ara la Pesta Negra, no van ser causades per soques del patogen acabades d’aparèixer.
Una malaltia apareguda fa 5.000 anys
Pel que han pogut concloure els científics, el ‘Yersinia pestis’ va aparèixer per primera vegada en humans fa aproximadament 5.000 anys, exterminant els primers grangers d’Europa. Més endavant, mitjançant els animals, les rutes de comerç i les guerres, el bacteris es va escampar pel món diverses vegades. Les dues pandèmies més conegudes són la dels segles VI-VIII –la Plaga de Justinià– i la dels segles XIV-XIX, que va començar amb l’anomenada Pesta Negra, que va matar més de la meitat de la població europea. Després, entre els segles XIX i XX, encara hi va haver una tercera plaga, menys mortífera.
Seguint l’aparició de les soques més mortíferes
Els investigadors van reunir més de 600 seqüències genètiques de bacteris de la pesta, tant de soques modernes com d’antigues, i van calcular en quin moment devien haver evolucionat per ser una amenaça per als humans. Així, per exemple, sembla que la soca responsable de la Pesta Negra va divergir d’una soca antiga entre 1214 i 1315, fins a 132 anys abans que la pandèmia que coneixem comencés, el 1346. Pel que fa a la Plaga de Justinià, que va començar el 541, la soca ja existia entre els anys 272 i 465, és a dir, fins a 270 anys abans.
Nova llum a una de les plagues més greus de la humanitat
Així doncs, sembla clar que cada gran pandèmia de pesta era causada per soques que van aparèixer dècades o segles abans que esdevinguessin un gran problema per als humans. Pel que sembla, l’aparició del bacteri creava petits brots epidèmics i en algun moment, a causa d’una guerra o d’una fam, s’expandia ràpidament. És el cas, per exemple, de la Pesta Negra, duta a Europa per genovesos que fugien del setge mongol de Caffa, l’actual Feodòsia, a Crimea.
A més, l’estudi també apunta que si bé la primera i la segona plagues no tenien res a veure, la segona, la dels segles XIX-XX, descendia directament de la soca del segle XIV i per tant, en certa manera es podria considerar una prolongació d’aquesta. Això és perquè, tot i que la pesta va desaparèixer d’Europa al segle XVIII, va continuar afectant l’Imperi Otomà, l’Orient Mitjà i probablement el nord d’Àfrica durant més temps, evolucionant.
