Un equip d’investigadors ha descobert que la verola, la pitjor malaltia que ha patit mai la Humanitat, ja infectava els antics egipcis. En un article publicat a la revista ‘Microbial Genomics’, els científics determinen que el virus ja havia aparegut aleshores, endarrerint 2.000 anys el moment en què es creia que aquest mal havia començat a afectar els éssers humans.
L’única malaltia que hem aconseguit eliminar
A dia d’avui, sortosament, la verola és coneguda per ser l’única malaltia infecciosa dels humans que hem aconseguit eliminar completament. Fins aleshores, però, va ser una de les principals causes de mort al món durant segles i es calcula que, només al segle XX, va causar uns 300 milions de víctimes mortals. La investigació per determinar on i quan es va originar, però, ha resultat molt complexa, i les descobertes de diversos equips de científics han anat movent les dates durant els darrers anys.
Fins fa poc, les proves genètiques més antigues de la verola eren del segle XVII, per bé que se sabia que la malaltia existia molt abans. El 2020, l’anàlisi d’uns esquelets de l’època dels víkings va permetre recuperar diverses soques del virus i endarrerir aquestes primeres proves de la seva existència uns 1.000 anys més.
Les mòmies egípcies aixecaven sospites
No obstant això, hi havia molts científics que sospitaven que el virus havia aparegut encara molt abans. Molts d’ells, de fet, sostenien que algunes mòmies de l’antic Egipte, entre les quals la del faraó Ramsès V, que va morir el 1157 abans de Crist, tenien cicatrius sospitoses compatibles amb les que tenien els superficients de la infecció per verola. Si fos així, la malaltia hauria afectat la Humanitat durant com a mínim 3.000 anys, però fins ara les proves científiques directes han estat impossibles d’aconseguir.
Reconstruïnt l’evolució del virus
Comparant els genomes de soques modernes i històriques del virus de la verola, però, els científics italians responsables d’aquest estudi han reconstruït la seva evolució. Segons els seus resultats, totes elles descendien d’un sol avantpassat comú i, de fet, una part petita dels components genètics del virus trobat en els esquelets víkings continuava present en el virus al segle XVIII. Anant enrere, a més, també han pogut refer les seves passes i, fent servir una equació, han establert quin devia ser el moment de la primera aparició del virus: fa més de 3.800 anys.
Així doncs, el virus de la verola pot ser molt més antic del que es pensava fins ara i confirmar que, efectivament, les cicatrius de les mòmies egípcies corresponien a persones que havien estat infectades. Aquesta conclusió és important no només pel que fa al camp de l’estudi dels patògens i de la seva evolució sinó, també, a nivell històric, ja que la verola ha estat un component molt important en les societats humanes durant milers d’anys i tenir en compte la seva presència pot ajudar-nos a comprendre-les millor.
