Un estudi publicat a la revista ‘Nature Ecology & Evolution’ revela que, a parts de l’Antiga Grècia, els matrimonis entre cosins germans no només eren un tabú sinó que, de fet, se’ls animava a fer-ho. Elaborat per investigadors de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva (Alemanya), l’estudi de més de 100 genomes de grecs de l’Edat del Bronze ha revelat que, tant a la Creta minoica com a la Grècia dominada per Micenes, l’ADN de les restes conté proves clares de casaments intrafamiliars. Un fet poc corrent a la majoria de cultures, fora de les famílies reials europees, i que ha sorprès els científics.
Estudiant les persones enterrades al pati de casa
Aquest descobriment permet conèixer una mica més com eren les societats de la Grècia de fa més de 3.500 anys. En el cas dels micènics, per exemple, l’anàlisi de les restes de persones enterrades al pati d’una casa del segle XVI abans de Crist va permetre reconstruir l’arbre genealògic de les persones que hi havien viscut.
Tenint en compte que els havien donat sepultura al mateix lloc, el parentesc genètic entre elles podia donar molta informació sobre com s’estructuraven socialment. En aquella casa, tres fills adults van continuar vivint al mateix lloc on havia nascut. Un d’ells es va casar, i la seva dona va dur a viure amb ells la seva germana i un fill. Així doncs, sembla que es tractava de grups familiars molt complexos.
L’ADN aporta proves clares
Encara hi havia, però, una altra sorpresa: segons els resultats de les anàlisis d’ADN, aproximadament la meitat de les persones que vivien a les illes es casaven amb els seus cosins mentre que, a la Grècia continental, ‘només’ ho feia una tercera part de la població. Un fet excepcional ja que, en les societats del passat, s’han trobat poquíssimes proves de matrimonis entre cosins entre els milers de genomes antics que s’han seqüenciat.
L’economia i l’agricultura, possibles explicacions
Els investigadors creuen que aquests matrimonis tenien raons econòmiques, per impedir que el patrimoni familiar es dividís. Això podia ser especialment útil en una societat on els conreus principals eren la vinya i les oliveres, amb plantes de creixement lent i que, per explorar-les, cal passar dècades al mateix indret. Això, doncs, desencoratjava la mobilitat i, sumat a la necessitat de mantenir les terres en poder de la família, devia fer atractius els casaments entre cosins. Un fet que no passava a altres llocs d’Europa on, sovint, les dones recorrien centenars de quilòmetres per trobar marit.
