Les anàlisis genètiques de flocs de cabells de Ludwig van Beethoven, conservades durant dos segles per famílies i col·leccionistes d’arreu del món, han permès determinar les possibles causes de la seva mort. En un article publicat a ‘Current Biology’, un equip d’investigadors liderats per la Universitat de Cambridge (Anglaterra) ha revelat que el compositor duia diversos factors de risc genètic de patir malalties del fetge, cosa que podria haver marcat el seu estat de salut.
Els documents històrics parlen d’una fallada hepàtica
Beethoven va morir al seu pis de Viena (Àustria) el 26 de març de 1827 del que, segons les conclusions dels historiadors, va ser una fallada hepàtica. Tenia 56 anys. No ha estat fins ara, però, que una combinació de les dades aportades pels documents històrics -com les que fan referència a la seva afició per l’alcohol-, juntament amb la informació obtinguda del seu ADN, que s’ha pogut tenir una imatge molt més clara de què va escurçar la vida del compositor, conegut no només per la seva obra sinó, també, pel fet que va ser completament sord durant els darrers 10 anys de la seva vida.
Fins ara, se sabia que Beethoven havia patit problemes gastrointestinals i, també, que la seva pell es va tornar groga a partir de l’estiu de 1821, un indicador clar que patia problemes de fetge. Treure l’entrellat sobre les causes exactes de la seva mort, però, ha resultat molt complicat, ja que els registres mèdics més recents són de les dues autòpsies que se li van practicar després que fos exhumat el 1863 i el 1888.
La cerca de mostres autèntiques de cabells de Beethoven
L’ADN, doncs, podia donar moltes respostes, si més no en combinació amb el que se’n sabia fins ara. Així doncs, el 2014 els investigadors van començar a buscar els posseïdors de flocs de cabells de Beethoven entre els descendents de qui els van rebre al segle XIX i, també, dels col·leccionistes privats que els han comprat durant tot aquest temps. Finalment, de les 30 mostres de cabells del compositor que hi ha al món, els científics en van analitzar 8, obtingudes entre 1821 i 1827.
Indicis clars
Això no vol dir, però, que tot estigués resolt. Dels flocs, un no tenia prou ADN com per analitzar-lo, i dos més es va demostrar que eren falsos. No obstant, els altres cinc corresponien a una sola persona que, es pensa, devia ser realment Beethoven. Així doncs, van fer servir els més ben preservats per reconstruir el genoma del compositor. Tot i que no van trobar cap marcador genètic de sordesa ni de problemes intestinals, sí que van trobar-ne de problemes hepàtics, inclòs un que multiplicava per 3 el seu risc de patir-ne.
La genètica sola, però, no té per què determinar una mort prematura. El que sí que hi podria haver ajudat, però, són les restes de virus de l’hepatitis B trobades a una de les mostres, un floc obtingut poc abans de la seva mort. Aquest virus, juntament amb el consum d’alcohol i els factors de risc genètic, podrien ser perfectament factors que, junts, haguessin dut Beethoven a la mort.
Una troballa curiosa
L’estudi, a més, encara ha resultat en un altre descobriment curiós: el cromosoma Y de les cinc mostres analitzades no coincideix amb el de cinc persones que tenen un avantpassat comú del segle XIV amb Beethoven. Això podria dir, d’una banda, que els cabells són falsos, però els investigadors coincideixen que és més probable que, entre el segle XIV i el naixement del compositor, algun dels seus avantpassats no fos fill biològic de qui tothom es pensava que era.
