La nostra galàxia està envoltada d’un cementiri d’estrelles d’unes proporcions descomunals i que ocupa unes tres vegades l’alçada de la Via Làctia. Així ho afirma un article publicat a la revista ‘Monthly Notices of the Royal Astronomical Society’ i que, per primera vegada, ha fet un mapa d’aquestes restes estel·lars, ‘l’Inframón’ que ha creat la llarguíssima història galàctica.
Els inicis de la nostra galàxia
La Via Làctia es va formar fa uns 13.000 milions d’anys i, des d’aleshores, ha estat la llar de milers de milions d’estrelles que han nascut, viscut durant períodes de temps més o menys llarg i que, finalment, han esgotat el seu combustible i han mort, ja sigui com a nanes blanques o en grans explosions còsmiques que han resultat en la formació d’estrelles de neutrons o forats negres.
Pel que fa a aquests darrers, els més recents són fàcils de veure perquè són a ‘l’interior’ de la galàxia. En el cas de les estrelles que existien al principi de la història galàctica, però, són molt més difícils de localitzar perquè les mateixes explosions que les van destruir les van propulsar cap a l’espai intergalàctic.
Un mapa sorprenent
De fet, segons els autors d’aquest mapa, un 30% d’aquestes restes estel·lars es troben fora del que considerem els límits de la Via Làctia. Van arribar a aquesta conclusió i a on són les estrelles antigues, recreant el seu cicle de vida. Una gran tasca per modelar com era la nostra galàxia en la seva joventut, com ha canviat durant milers de milions d’anys i cap on devien sortir disparades les seves primeres estrelles quan van esclatar en morir.
Finalment, però, s’ha aconseguit elaborar un mapa que inclou on van néixer les estrelles, on van esclatar i quin és el seu lloc de repòs. Un mapa que és molt i molt diferent de l’aspecte actual de la Via Làctia, amb els braços espirals desapareixent sota les supernoves i les estrelles abandonant la galàxia per acabar formant una mena d’halo al seu voltant amb una forma que no té gaire a veure amb la de la galàxia.
