Un equip internacional d’astrònoms ha fet servir una base de dades amb observacions dels millors telescopis del món per identificar les senyals de forats negres supermassius actius al centre de galàxies moribundes de l’univers primitiu. Segons un article publicat a ‘The Astrophysical Journal’, l’aparença d’aquests forats negres es relaciona amb canvis en les galàxies on són, indicant que podrien tenir efectes molt importants en la seva evolució.
Galàxies molt diferents
En el cas de la nostra galàxia, la Via Làctia, hi viuen estrelles d’edats molt diferents i n’hi ha que, ara mateix, estan naixent. En altres, però, les anomenades el·líptiques, totes les estrelles són de la mateixa edat i força velles. Això pot indicar que al principi de la seva història van viure un període de gran formació d’estrelles que es va acabar de sobre, però per què això passa en algunes galàxies i no en altres no s’ha acabat d’entendre.
La influència dels forats negres
Tot i això, una de les teories que podrien explicar-ho és que els forats negres supermassius canviin els fluxos de gas en algunes galàxies, fent impossible que es formin estrelles noves. Per comprovar-ho, els astrònoms observen galàxies antigues que, a causa del límit de la velocitat de la llum, podem veure com eren fa milions i fins i tot milers de milions d’anys.
En el cas d’algunes de les més antigues, que tenen uns 10.000 milions d’anys, la distància també fa que la seva llum sigui molt tènue i, per tant, estudiar-les sigui difícil. No obstant això, el Cosmic Evolution Survey (COSMOS) fa servir les dades dels millors telescopis i radiotelescopis del món, aconseguint una imatge molt més completa.
Galàxies actives i galàxies aturades
Gràcies a les dades òptiques i d’infraroigs es van identificar dos grups de galàxies: aquelles on s’estaven formant estrelles i aquelles altres on la formació s’havia aturat. Després, es van aconseguir distingir les dades de raigs X i d’ones de ràdio de les galàxies sense formació estel·lar, la primera vegada que s’ha aconseguit en galàxies que són a més de 10.000 milions d’anys de nosaltres.
Aquestes emissions, a més, són massa intenses perquè provinguin només de les estrelles de la galàxia, indicant la presència d’un forat negre supermassiu actiu amb molta més activitat que els detectats al centre de les galàxies on hi continuen naixent estrelles. Així doncs, sembla que hi ha una correlació clara entre l’aturada sobtada de la formació d’estrelles als inicis de l’univers i l’activitat dels forats negres, tot i que caldrà continuar investigant per determinar què passa exactament.
