Un equip internacional d’astrònoms ha fet servir una base de dades amb observacions dels millors telescopis del món per identificar les senyals de forats negres supermassius actius al centre de galàxies moribundes de l’univers primitiu. Segons un article publicat a ‘The Astrophysical Journal’, l’aparença d’aquests forats negres es relaciona amb canvis en les galàxies on són, indicant que podrien tenir efectes molt importants en la seva evolució.

Galàxies molt diferents

En el cas de la nostra galàxia, la Via Làctia, hi viuen estrelles d’edats molt diferents i n’hi ha que, ara mateix, estan naixent. En altres, però, les anomenades el·líptiques, totes les estrelles són de la mateixa edat i força velles. Això pot indicar que al principi de la seva història van viure un període de gran formació d’estrelles que es va acabar de sobre, però per què això passa en algunes galàxies i no en altres no s’ha acabat d’entendre.

El centre de la nostra galàxia vist per l'Observatori de Raigs X Chandra | NASA
El centre de la nostra galàxia vist per l’Observatori de Raigs X Chandra | NASA

La influència dels forats negres

Tot i això, una de les teories que podrien explicar-ho és que els forats negres supermassius canviin els fluxos de gas en algunes galàxies, fent impossible que es formin estrelles noves. Per comprovar-ho, els astrònoms observen galàxies antigues que, a causa del límit de la velocitat de la llum, podem veure com eren fa milions i fins i tot milers de milions d’anys.

En el cas d’algunes de les més antigues, que tenen uns 10.000 milions d’anys, la distància també fa que la seva llum sigui molt tènue i, per tant, estudiar-les sigui difícil. No obstant això, el Cosmic Evolution Survey (COSMOS) fa servir les dades dels millors telescopis i radiotelescopis del món, aconseguint una imatge molt més completa.

Galàxies actives i galàxies aturades

Gràcies a les dades òptiques i d’infraroigs es van identificar dos grups de galàxies: aquelles on s’estaven formant estrelles i aquelles altres on la formació s’havia aturat. Després, es van aconseguir distingir les dades de raigs X i d’ones de ràdio de les galàxies sense formació estel·lar, la primera vegada que s’ha aconseguit en galàxies que són a més de 10.000 milions d’anys de nosaltres.

Aquestes emissions, a més, són massa intenses perquè provinguin només de les estrelles de la galàxia, indicant la presència d’un forat negre supermassiu actiu amb molta més activitat que els detectats al centre de les galàxies on hi continuen naixent estrelles. Així doncs, sembla que hi ha una correlació clara entre l’aturada sobtada de la formació d’estrelles als inicis de l’univers i l’activitat dels forats negres, tot i que caldrà continuar investigant per determinar què passa exactament.

Més notícies
El descobriment d'unes galàxies que podrien no tenir matèria fosca suposa tot un desafiament a la comprensió de l'Univers | NASA/ESA/P. van Dokkum, Yale Univ.

Uns astrònoms afirmen que han descobert galàxies que no tenen matèria fosca

Altres experts dubten que sigui possible perquè es considera un element necessari per a la seva formació
:  - Mobile
Una transició de fase poc després del Big Bang podria haver deixat rastres detectables | Pixabay

Nou descobriment sobre els orígens de l’univers

Una transició de fase podria haver emès ones gravitacionals detectables en el futur
:  - Mobile
Earendel és l'estrella més llunyana que s'ha vist mai, amb una llum originada 900 milions d'anys després del Big Bang | NASA / ESA / Hubble

Descobreixen l’estrella més llunyana de què es té coneixement

La seva llum ha trigat 12.900 milions d'anys a arribar fins a nosaltres, una distància espai-temporal difícil d'imaginar
:  - Mobile
Antenes de l'ALMA durant la nit al desert d'Atacama

Identificada una de les galàxies més antigues que es coneixen

Situada a 13.000 milions d'anys-llum de nosaltres, MAMBO-9 es va formar només 970 milions d'anys després del Big Bang, durant la infantesa de l'Univers
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix