Un article publicat a la revista ‘Nature’ posa en dubte la validesa dels coneixements actuals sobre la formació de les galàxies. Per bé que es pensa que sense la força gravitatòria de la matèria fosca no podrien existir, un equip d’astrònoms afirma que podria haver descobert fins a 9 galàxies que no en contenen gens. Es troben força a prop entre elles i, segons creuen els investigadors, es podrien haver creat alhora, en una col·lisió còsmica molt antiga. Alguns companys de professió, però, dubten que les seves conclusions siguin correctes.

Dues galàxies sorprenents

El treball es centra en dues galàxies descobertes entre 2018 i 2019 i anomenades DF2 i DF4. Com que les estrelles que contenen es mouen tan a poc a poc que la seva òrbita es podria explicar sense la matèria fosca, els investigadors conclouen que no en conté. Les dues galàxies, a més, són estables i molt diferents dels únics cossos semblants observats fins ara, que tenen una vida molt curta. Segons l’estudi, la seva formació es podria deure a una col·lisió a molt alta velocitat, fa 8.000 milions d’anys, que hauria creat aquestes galàxies i les seves companyes.

La conclusió prové d’una sèrie de simulacions sobre col·lisions de galàxies. Els astrònoms creuen que en el xoc entre dues galàxies, la matèria fosca i les estrelles podrien haver passat sense tocar-se entre elles, “travessant-se”. Després, però, amb l’acceleració de la matèria fosca i les estrelles, el gas entre els astres de les dues galàxies s’hauria ajuntat, compactat i aturat, deixant un rastred de matèria que fa formar galàxies més tard però que no tenia matèria fosca.

NGC 6052
Els xocs entre galàxies són un fenomen àmpliament documentat

Més galàxies descobertes

En buscar més exemples d’aquestes galàxies entre DF2 i DF4, en van detectar més de mitja dotzena, a més de dues galàxies estranyes i tènues als extrems de la línia que els uneix i que podrien ser, creuen, la matèria fosca i les estrelles restants de les galàxies que van xocar fa milers de milions d’anys.

Si es comprova que les observacions i conclusions d’aquest treball són certes, podrien ajudar els astrònoms a entendre la matèria fosca i, és clar, també a comprendre millor com es formen les galàxies. No obstant això, alguns astrònoms consideren aquesta teoria plausible però contemplen altres opcions.

Els ‘peròs’ dels astrònoms

És el cas de Michelle Collins, una astrònoma de la Universitat de Surrey (Anglaterra) que, en un article també a ‘Nature’ afirma que a partir d’aquest model es poden fer prediccions la validesa de les quals es pot comprovar. Mesurar les distàncies i velocitats de les galàxies candidates, per exemple, podria demostrar que formen part d’un mateix ‘fil’ i que no estan alineades des del nostre punt de vista per casualitat. Una altra possibilitat és mesurar la massa de les galàxies progenitores i veure si, com afirma l’estudi, contenen moltíssima matèria fosca.

Una altra opció, afirma al mateix article Ignacio Trujillo, de l’Institut d’Astrofísica de les Canàries, és que les dues galàxies siguin més a prop del que creuen els autors de l’estudi i que, per tant, continguin més matèria fosca de la que han deduït a partir d’aquest càlcul suposadament erroni.

Més notícies
El Telescopi de l'Horitzó d'Esdeveniments ha aconseguit la primera imatge del forat negre de la nostra galàxia | EHT

Presenten la primera imatge del forat negre del centre de la Via Làctia

El Telescopi de l'Horitzo d'Esdeveniments ha aconseguit demostrar finalment què hi ha al mig de la nostra galàxia
:  - Mobile
Aquesta imatge tan bonica mostra una de les darreres fases de la fusió de dues galàxies | Dark Energy Camera

Capturen una imatge espectacular del “darrer ball” de dues galàxies

Fa 400 milions d'anys que s'estan fusionant i el procés està arribant a la fi
:  - Mobile
Una transició de fase poc després del Big Bang podria haver deixat rastres detectables | Pixabay

Nou descobriment sobre els orígens de l’univers

Una transició de fase podria haver emès ones gravitacionals detectables en el futur
:  - Mobile
Earendel és l'estrella més llunyana que s'ha vist mai, amb una llum originada 900 milions d'anys després del Big Bang | NASA / ESA / Hubble

Descobreixen l’estrella més llunyana de què es té coneixement

La seva llum ha trigat 12.900 milions d'anys a arribar fins a nosaltres, una distància espai-temporal difícil d'imaginar
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix