A 13.000 milions d’anys-llum de nosaltres hi ha MAMBO-9, una de les galàxies més antigues que es coneixen i la més llunyana on, amb un telescopi, encara s’observa la formació d’estrelles. D’una mida gegantina, se la considera una guarderia d’astres perquè és plena de pols, un element essencial pel seu naixement. Segons sembla, si la Via Làctia forma unes tres masses solars cada any, a MAMBO-9 el ritme de creació d’estrelles és de diversos milers de masses solars.
Descoberta gràcies al telescopi ALMA del desert d’Atacama, a Xile, les dades indiquen que es va formar només 970 milions d’anys després del Big Bang, durant les etapes més primerenques de l’Univers. Tal i com expliquen els responsables de la troballa en un article a la revista ‘Astrophysical Journal’, els científics no s’esperaven trobar galàxies amb tanta capacitat per generar estrelles i tan al principi de la història de l’Univers, i el descobriment de MAMBO-9 els ha obert forces dubtes.
Tot i que les primeres observacions es van fer fa deu anys, el dens núvol de pols de la galàxia va impedir confirmar-ne l’existència i l’estatus de galàxia fins la construcció de l’ALMA, que és prou sensible. Fins i tot ho van fer sense fer servir la lent gravitacional, que separa la seva llum de la d’altres estrelles i galàxies, convertint MAMBO-9 en l’objecte més llunyà d’aquest tipus que ha estat descobert sense fer-la servir.
Segons indiquen els dades, la massa de pols i gas de la galàxia és deu cops més gran que la de totes les estrelles de la Via Làctia, cosa que vol dir que encara ha de formar la majoria de les seves estrelles, a més, a les imatges es veu un segon element: una altra galàxia amb la que s’està fusionant. Els científics esperen que les dades recollides permetin conèixer millor aquest tipus de galàxies i el seu paper en la formació de l’Univers. La pols, a més, considerada un residu de la mort de les estrelles, també haurà de ser investigat, perquè no se sap com podia haver-n’hi tant al cap de tan poc temps del Big Bang.
