La física dels inicis de l’univers és un dels grans misteris que els humans mirem d’escatir. En un article publicat a la revista ‘Physical Review Letters’, un equip liderat per de la Universitat de Hèlsinki, a Finlàndia, ha demostrat que una transició de fase durant els seus orígens podria haver emès ones gravitacionals detectables pels satèl·lits que seran llançats properament.

Un fenomen fascinant

Les transicions de fase, entre els quals hi ha fenòmens tan coneguts com l’ebullició de l’aigua o la fusió dels metalls, són comuns però alhora fascinants, i com més s’investiguen més sorpreses donen. Normalment es produeixen amb els canvis de temperatura i l’expansió dels àtoms o les molècules.

Precisament al principi de l’univers, aquest estava format per plasma calent i, a mesura que s’expandia, es va anar refredant. Això ha portat molts dísics a pensar que, poc després del Big Bang, hi va haver un canvi de fase a una escala tan gran que hauria causat onades en l’espai temps que, gràcies als detectors d’ones gravitacionals, hauríem de poder observar, si més no amb aparells com el que duu el satèl·lit LISA, que s’espera que sigui llançat el 2037.

Les ones gravitacionals poden ser detectades

Un problema resolt i una oportunitat pel futur

La descripció d’aquestes transicions de fase al principi de l’univers, però, és problemàtic. Els investigadors han mirat de posar remei a aquest problema fent servir una tècnica extreta de la teoria de cordes i que es coneix com a dualitat hologràfica. Fent-la servir, han demostrat com el problema de la transició de fase es pot convertir en un de tractable i extreure una descripció del procés i de les ones gravitacionals que crearia.

En el futur, aquest tipus de mètodes es podrien aplicar directament en models més realistes, començant per una possible extensió del Model Estàndard de la física de partícules.

Nou comentari

Comparteix