Les darreres anàlisis de les mostres de sediments de Mart que ha fet el vehicle Curiosity de la NASA han revelat la presència de carboni, un possible indici que, en un passat remot, hi podria haver hagut vida, tal com indica un article publicat a la revista científica ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’. Tot i això, hi ha altres possibles explicacions de manera que, de moment, encara no podem confirmar que haguem trobat proves concloents de l’existència d’éssers vius fora de la Terra.
Al nostre planeta, el carboni és la base de tota la vida i el cicle que el regula és el que s’encarrega del seu reciclatge i reutilització. Així, el carboni va de l’atmosfera al sòl i del sòl a l’atmosfera. De fet, la majoria del que hi ha a la Terra es troba emmagatzemat dins de roques i la resta és dissolt a l’aigua dels oceans, a l’atmosfera o formant part d’organismes vius.
És per tot això que els rastres del cicle del carboni són indicadors d’activitat biològica i podrien servir per saber si, en algun moment, hi havia hagut vida a Mart. Trobar-ne en segons quins indrets, com als sediments, pot indicar l’existència d’un cicle semblant a Mart, i és per això que haver-ne descobert pot ser tan important.
Els sediments analitzats van ser recollits al cràter Gale, que fa més de 150 quilòmetres de diàmetre i es creu que va ser format per l’impacte d’un meteorit fa més de 3.500 milions d’anys. En aquell indret, on va aterrar el Curiosity l’any 2012, hi va haver un llac durant molt de temps, i per tant hi ha roques sedimentàries. El vehicle d’exploració de la NASA va obtenir-ne algunes mostres i les va analitzar per descobrir què hi havia al seu interior. No només s’hi va trobar metà sinó, també, àtoms de carboni.
Hi havia, però, mostres que en contenien i altres que no, i les que no en tenien, afirmen els autors, s’assemblen una mica unes a roques sedimentàries terrestres que van ser recollides a Austràlia i que es calcula que tenen uns 2.700 milions d’anys. En aquell cas, les seves característiques es devien a l’activitat d’uns microorganismes que van consumir el metà, però això no vol dir, necessàriament, que a Mart passés el mateix. De fet, els investigadors consideren que hi ha tres possibles orígens molt diferents per a aquest carboni, i tots tres són poc convencionals.
El primer és que el Sistema Solar passés per un núvol de pols còsmica, un fet que passa cada 100 milions d’anys i que fa que els planetes rocosos es refredin. Si això hagués passat quan Mart tenia aigua líquida, s’hauria congelat, i en tornar a fondre’s, els sediments de sobre, inclòs el carboni, s’hi haurien quedat. Tot i que és possible que això passés, no hi ha indicis de glaceres al cràter Gale i caldria investigar més per descartar aquesta opció.
El segon possible origen d’aquest d’aquest carboni és que el diòxid de carboni es convertís en compostos orgànics a causa de la radiació ultravioleta, cosa que també caldria investigar per acabar de confirmar o descartar, tot i que no seria estrany que aquest procés s’hagues produït.
Finalment, el tercer escenari possible és que el carboni tingui un origen biològic. Si a la Terra s’haguéssin trobat uns sediments així, demostrarien que hi havia microorganismes consumint metà d’origen biològic. Precisament, els darrers temps s’han detectat emissions de metà a la superfície de Mart i, si hi hagués hagut vida, l’haurien pogut consumir. També és possible, però, que el metà interactués amb la llum ultravioleta i es trenqués, deixant rastres de carboni a la superfície.
El Curiosity tornarà ben aviat al lloc on va extreure les mostres per analitzar més sediments, amb la intenció d’obtenir prou informació com per treure l’entrellat d’aquest misteri.
