Els volcans de Mart podrien continuar actius, fent possible que fos habitable

Les darreres observacions apunten a aquesta possibilitat, com també a que l'impacte d'un asteroide podria haver provocat un repunt en l'activitat

Les darreres proves d’activitat recent a Mart mostren que hi podria haver hagut erupcions en els passats 50.000 anys, segons afirma un estudi de la Universitat d’Arizona publicat a la revista ‘Icarus’ que podria suposar un gran canvi en la percepció que tenim del planeta, que encara podria ser volcànicament actiu. Fins ara, es creia que la majoria de l’activitat havia tingut lloc entre fa 3.000 i 4.000 milions d’anys i que, des d’aleshores, s’havia anat reduïnt fins a desaparèixer totalment fa uns 3 milions d’anys. Fent servir dades obtingudes per satèl·lit, però, els investigadors han descobert un dipòsit volcànic desconegut fins ara, d’uns 13 quilòmetres d’amplada i que envolta una fissura volcànica de 32 quilòmetres de llargada. Per les seves característiques, no s’assembla a cap altre dels trobats a Mart i , en canvi, és més com els que es coneixen a la Lluna i a Mercuri.

Tot i que hi ha molts exemples de volcanisme explosiu al planeta roig, van tenir lloc fa molt de temps. Aquest dipòsit, però, sembla molt diferent, tant perquè és més recent com perquè sembla provinent d’un tipus d’erupció diferent i que podria haver expulsat cendra fins a una alçada de gairebé 10 quilòmetres. El vehicle InSight de la NASA, que estudia l’activitat sísmica al planeta des de 2018, ha detectat dos “martrèmols” originats a la regió propera a la fossa Cerberus, i podrien tenir l’origen en moviments subterranis de magma. Totes dues coses combinades apunten a la possibilitat que hi hagués condicions favorables per al desenvolupament de la vida sota la superfície de Mart, ja que la interacció entre el magma i el gel subterrani podria haver permès l’existència de vida microscòpica que, a dia d’avui, podria continuar existint.

En un estudi relacionat que serà publicat aviat, un dels investigadors es planteja la possibilitat que l’explosió fos causada per gasos presents al magma marcià o bé que s’hagués produit quan va entrar en contacte amb el permagel del planeta. També podria ser que, tenint en compte que el cràter d’impacte més recent del planeta és només a 10 quilòmetres, la caiguda d’un meteorit hagués provocat l’erupció. Per la mida del cràter, anomenat Zunil, l’impacte podria haver sacsejat tot el planeta. En qualsevol cas, i afegint-hi la detecció d’alliberaments de metà a l’atmosfera del planeta, sembla que Mart no està tan mort com es pensava.

Nou comentari