Després que, a primera hora d’aquest dilluns, es presentés la primera imatge del Telescopi Espacial James Webb a ple rendiment, la NASA va publicar quatre fotografies més obtingudes per aquest observatori, operat conjuntament per l’Agència Espacial Europea (ESA) i l’Agència Espacial Canadenca (CSA). Aquestes darreres imatges no només són d’una bellesa extraordinària sinó que suposen la inauguració d’una nova finestra a l’univers des de la qual, els propers anys, podríem arribar a aprendre moltíssim, un tastet de tot el que fins ara no havíem pogut veure.
De moment el James Webb, un projecte de 10.000 milions de dòlars, ha sorprès tot el món amb fotografies de grans núvols de gas i galàxies interactuant entre elles formant una mena de dansa còsmica, però això només és el principi. Aquest telescopi observa l’espai en longituds d’ona molt llargues, infraroges, cosa que li dóna una visió molt diferent de la d’altres observatoris semblants com el Telescopi Espacial Hubble. Gràcies a això, i al seu mirall de 6,5 metres de diàmetre, el més gran mai enviat a l’espai, podrà veure què passa als confins de l’univers amb un detall que resultava impossible fins ara.
Galàxies xocant
Entre els fenòmens que pot observar hi ha aquells de què ja s’han publicat imatges, com ara les ones de xoc que genera la col·lisió de les galàxies que formen l’anomenat Quintet de Stephan, a 293 milions d’anys-llum de nosaltres. El James Webb ens mostra com la col·lisió del gas i la pols està formant milions d’estrelles noves i també la cua que ha deixat una d’elles, anomenada NGC 7318B, en travessar el clúster. Un exemple perfecte dels esdeveniments violentíssims que mouen l’evolució de les galàxies.
El naixement i la mort de les estrelles
Una altra de les imatges mostra la Nebulosa de Carina, una regió de formació d’estrelles que és a 7.600 anys-llum de la Terra, amb estrelles enormes i molt calentes al centre que emeten grans quantitats de radiació que donen forma al que es coneixen com “penya-segats còsmics” a través dels quals, ara, podem veure que hi estan naixent nous astres.
De la mateixa manera, a 2.500 anys-llum de distància, a la Nebulosa dels Vuit Esclats, podem veure diversos anells de material expulsats al llarg dels diversos episodis que s’han produït durant la mort de l’estrella que hi ha al centre, veient-ne molts detalls que no s’havien pogut observar fins ara. De fet, les imatges del James Webb fins i tot han permès observar una segona estrella, que orbita al voltant de la principal. Plegades, totes dues il·luminen el gas i el material que hi ha al voltant, donant lloc a aquesta visió espectacular.
Analitzant l’atmosfera de planetes llunyans
El Telescopi Espacial James Webb, però, no és només una eina per aconseguir imatges captivadores del cosmos. Els seus instruments també permeten fer anàlisis químics, a través de l’espectre de llum, de planetes de fora del nostre Sistema Solar. És el cas de WASP-96b, un planeta de la meitat de la mida de Júpiter i que orbita la seva estrella cada tres dies i mig, és a dir, que és extraordinàriament calent. El Webb, a trabés del comportament de la llum de l’astre en passar per l’atmosfera del planeta i arribar fins a ell, pot obtenir una signatura química que indica la seva composició. Una de les dades obtingudes és que hi ha vapor d’aigua, cosa comprensible tenint en compte les temperatures que hi deu haver.
L’inici d’un període emocionant de l’observació de l’espai
Aquest, a més, només serà el primer dels exoplanetes que el Webb observarà. Tot i que la cerca de planetes fora del Sistema Solar no existia quan va començar el projecte d’aquest telescopi espacial, aquest serà un dels seus objectius principals, ja que la composició de l’atmosfera dels planetes ens podria donar pistes sobre com d’aptes per a la vida podrien ser. Aquestes imatges, doncs, només són el principi d’un projecte que, tot i que s’ha anat endarrerint amb els anys, per fi comença a donar fruits i que pot revolucionar el nostre coneixement del cosmos.
