Després de tot tipus d’endarreriments, finalment aquest Nadal de 2021 serà recordat per ser el dia en què el Telescopi Espacial James Webb va sortir cap a l’espai. El llançament d’un dels projectes més ambiciosos de la història de l’exploració del cosmos ha tingut lloc quan passaven cinc minuts d’un quart de dues del migdia (hora catalana), les 09:20 del matí a la Guiana Francesa.

En el moment de tancar aquest article, el telescopi ha sortit de l’atmosfera terrestre, s’ha separat dels seus propulsors exteriors i, després de separar-se de la seva fase superior, és camí de la seva destinació final, des d’on observarà l’univers amb una profunditat i un detall que havien estat impossibles fins ara.

El Telescopi Espacial James Webb allunyant-se de la Terra | NASA / ESA

Així comença una nova etapa en aquest gran projecte conjunt de l’Agència Espacial Europea (ESA), la NASA i l’Agència Espacial Canadenca (CSA): el successor del Telescopi Espacial Hubble, que tantes alegries ha donat a la comunicat científica i als amants de l’exploració del cosmos de 1990 ençà. El James Webb (JWST), el telescopi espacial més avançat del món, permetrà observar parts de l’espai que, fins ara, havien estat ocults a la nostra vista.

El coet Ariane 5 que ha dut el James Webb a l’espai, poc abans del llançament | NASA

Aquest projecte hauria d’haver estat posat en òrbita fa 14 anys, el 2007, però tot tipus de problemes han anat endarrerint-lo. Finalment, el James Webb ja és camí de l’espai a bord d’un coet Ariane 5 que ha estat llançat des del port espacial de Kourou i que es trobava estacionat i amb la càrrega a punt d’aquest divendres, 24 de desembre.

Durant aquestes darreres hores a la plataforma de llançament, els enginyers han estat fent les darreres proves dels sistemes elèctrics tant del telescopi com del coet, per minimitzar la possibilitat que res falli just en el darrer moment o, fins i tot, quan ja fos massa tard. El telescopi, al cap i a la fi, és una meravella de la tècnica, una mostra del millor que la humanitat pot donar de sí mateixa, i la seva extraordinària complexitat fa que qualsevol petita errada pugui tenir conseqüències greus.

El centre de comandament de l'Agència Espacial Europea a la Guiana Francesa poc abans del llançament del James Webb | ESA / NASA
El centre de comandament de l’Agència Espacial Europea a la Guiana Francesa poc abans del llançament del James Webb | ESA / NASA

El llançament, de fet, estava previst pel 18 de desembre, però un problema de darrera hora, un petit accident durant la preparació, el va endarrerir fins avui. Pel que fa al coet, l’Ariane 5 ha tingut més d’un 98% d’èxit en les seves missions, cosa que el fa un dels més segurs del món. Tot i això, resulta difícil oblidar les imatges espectaculars de l’explosió d’un d’aquests coets l’any 2002, pocs segons després del llançament i en un dels cops més durs que ha patit l’Agència Espacial Europea.

Amb un cost que es calcula en uns 9.000 milions d’euros, el Telescopi Espacial James Webb és un dels projectes més cars de la història de l’exploració de l’espai. El seu element distintiu un mirall primari de 6,5 metres d’amplada, format de 18 plaques banyades en or. A més, duu alguns dels instruments i aparells de mesura més moderns que han estat creats mai.

Treballs de construcció del Telescop Espacial James Webb | NASA
Treballs de construcció del Telescopi Espacial James Webb | NASA

A hores d’ara, el telescopi és al principi d’un viatge de 29 dies a bord de l’Ariane 5, que el deixarà en un indret molt especial. A un milió i mig de quilòmetres de la Terra, hi ha un punt on la força gravitatòria del nostre planeta i la del Sol són exactament la mateixa i, per tant, s’anul·len mútuament, permetent que el telescopi no necessiti emprar propulsors constantment.

Des d’allà, en un indret estranyament estable, el James Webb observarà l’Univers amb un nivell de detall que no s’assembla a res del que hem vist fins ara. El seu objectiu primari seran les observacions en l’espectre infraroig, a diferència del Hubble, que treballa majoritàriament amb l’espectre visible i l’ultravioleta.

Reproducció artística del Telescopi Espacial James Webb | NASA
Reproducció artística del Telescopi Espacial James Webb | NASA

Treballant amb longituds d’ona molt més grans, serà capaç de detectar i observar coses que pel seu antecessor resulten massa llunyanes, massa febles o massa fredes. De fet, la seva sensibilitat és tan alta que s’ha arribat a afirmar que, si fos a la Lluna, podria detectar la signatura de calor d’un borinot que volés a la Terra.

Gràcies a tot això, s’espera que el JWST pugui detectar fins i tot la llum de la primera generació d’estrelles, que arriba al Sistema Solar de manera molt feble després d’un viatge de més de 13.000 milions d’anys. Un exemple clar de quina proesa suposa aquest aparell, fruit d’anys i anys de feina. Finalment, si tot va bé, en començarem a veure els primers resultats ben aviat.

Nou comentari

Més notícies
La galàxia NGC 3981

Un 20% de les galàxies més antigues encara no han estat descobertes

La identificació de dues de noves causa dubtes sobre què coneixem realment de l'Univers primitiu
Ganimedes vist des de la sonda Juno | NASA

El Hubble demostra la presència de vapor d’aigua a Ganimedes, una de les llunes de Júpiter

Es forma quan el gel es sublima i ha esta trobat revisant vint anys de dades del telescopi espacial de la NASA
Recreació artística d'un disc protoplanetari al voltant d'una estrella jove  | NASA / JPL-Caltech

Descobert un planeta nounat al costat d’una estrella molt jove

És un dels més recents que s'ha descobert mai i se'l pot observar directament amb alguns telescopis
Vista artística de la superfície del planeta Pròxima b orbitant la nana vermella Pròxima Centauri  | ESO/M. Kornmesser

Les primeres senyals de vida extraterrestre es podrien detectar durant els propers 10 anys

Un nou telescopi, que es llançarà aquesta tardor, podria trobar biosignatures a altres planetes en només tres dies

La NASA retira el telescopi espacial Kepler

Després d'haver descobert més de 2.600 planetes fora del nostre sistema solar el telescopi s'ha quedat sense combustible per continuar funcionant

El satèl·lit TESS acaba el seu primer any d’exploració i es fixa en cel del Nord

Durant aquest temps ha descobert una vintena d'exoplanetes i ha observat cometes i supernoves, superant de molt les expectatives de la NASA