El Telescopi Espacial James Webb està començant el desplegament per poder posar-se en marxa. Aquest dimecres al vespre, el mirall secundari, situat al final de tres antenes de vuit metres de llarg, es va col·locar en posició. Un primer pas per començar a captar la llum de les primeres estrelles que van existir a l’Univers.
La peça més espectacular d’aquest desplegament és el mirall primari, la superfície reflectant més gran que mai s’ha posat en òrbita i que medeix 6,5 metres de diàmetre. Gràcies a aquesta mida, fins i tot les senyals lluminoses més petites es podran captar amb un detall sense precedents. Perquè això passi, però, aquesta llum s’ha de redirigir als instruments del telescopi, i aquí és on entra el mirall secundari, de 74 centímetres de diàmetre i que rebotarà cap al James Webb la llum que capti el gran mirall daurat.
Tot aquest equip anava plegat a l’interior del coet que, el passat dia de Nadal, va sortir de la Guyana francesa, i no ha estat fins aquest dimecres que el control de terra va donar l’ordre de començar a desplegar-lo, en un procés extraordinàriament delicat. Durant els propers dies, el mirall principal també es desplegarà i girarà fins a col·locar-se en posició.
El mirall en sí, format de 18 segments, és una meravella de la tecnologia. Fet de beril·li, un metall molt lleuger i que resisteix les temperatures baixíssimes de l’espai, està cobert en or per reflectir de manera gairebé perfecta la llum infaroja, la que li arribarà de les estrelles més antigues de l’Univers.
El Telescopi Espacial James Webb començarà a observar l’espai aproximadament d’aquí un mes, arribant a regions més profundes i amb més detall que el seu antecessor, el Telescopi Espacial Hubble. A més d’estrelles antigues, també podrà estudiar l’atmosfera de planetes de fora del Sistema Solar amb molta més precisió que els aparells actuals. Qui sap si, fins i tot, aconseguirà identificar signatures que indiquin la possible existència de vida en algun d’ells.
