El Telescopi Espacial James Webb està començant el desplegament per poder posar-se en marxa. Aquest dimecres al vespre, el mirall secundari, situat al final de tres antenes de vuit metres de llarg, es va col·locar en posició. Un primer pas per començar a captar la llum de les primeres estrelles que van existir a l’Univers.

La peça més espectacular d’aquest desplegament és el mirall primari, la superfície reflectant més gran que mai s’ha posat en òrbita i que medeix 6,5 metres de diàmetre. Gràcies a aquesta mida, fins i tot les senyals lluminoses més petites es podran captar amb un detall sense precedents. Perquè això passi, però, aquesta llum s’ha de redirigir als instruments del telescopi, i aquí és on entra el mirall secundari, de 74 centímetres de diàmetre i que rebotarà cap al James Webb la llum que capti el gran mirall daurat.

El coet Ariane 5 que ha dut el James Webb a l'espai, poc abans del llançament | NASA
El coet Ariane 5 que ha dut el James Webb a l’espai, poc abans del llançament | NASA

Tot aquest equip anava plegat a l’interior del coet que, el passat dia de Nadal, va sortir de la Guyana francesa, i no ha estat fins aquest dimecres que el control de terra va donar l’ordre de començar a desplegar-lo, en un procés extraordinàriament delicat. Durant els propers dies, el mirall principal també es desplegarà i girarà fins a col·locar-se en posició.

El mirall en sí, format de 18 segments, és una meravella de la tecnologia. Fet de beril·li, un metall molt lleuger i que resisteix les temperatures baixíssimes de l’espai, està cobert en or per reflectir de manera gairebé perfecta la llum infaroja, la que li arribarà de les estrelles més antigues de l’Univers.

Reproducció artística del Telescopi Espacial James Webb | NASA
Reproducció artística del Telescopi Espacial James Webb | NASA

El Telescopi Espacial James Webb començarà a observar l’espai aproximadament d’aquí un mes, arribant a regions més profundes i amb més detall que el seu antecessor, el Telescopi Espacial Hubble. A més d’estrelles antigues, també podrà estudiar l’atmosfera de planetes de fora del Sistema Solar amb molta més precisió que els aparells actuals. Qui sap si, fins i tot, aconseguirà identificar signatures que indiquin la possible existència de vida en algun d’ells.

Més notícies
Llançament d'un míssil balístic intercontinental rus | Wikimedia Commons

L’ONU vol actualitzar les normes de la presència humana a l’espai

Proves com la que va fer Rússia el novembre passat posen en perill la convivència fora de la Terra
:  - Mobile
El coet Ariane 5 que durà el Telescopi Espacial James Webb a l'espai, segons després del llançament | ESA/NASA

El Telescopi Espacial James Webb ja és camí de l’espai

Les agències espacials nord-americana, europea i canadenca llancen el successor del Hubble, un salt enorme en l'exploració de l'univers
:  - Mobile
La galàxia NGC 3981

Un 20% de les galàxies més antigues encara no han estat descobertes

La identificació de dues de noves causa dubtes sobre què coneixem realment de l'Univers primitiu
:  - Mobile
Imatge artística de la Terra vista des de l'espai, amb el pla de la Via Làctia al fons | OpenSpace/American Museum of Natural History

Els planetes de 2.034 sistemes estel·lars estan en una posició perfecta per observar la Terra

Són com a molt a 326 anys-llum i han estat detectats per una investigació molt curiosa sobre quantes civilitzacions extraterrestres podrien saber que existim
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa