La descoberta per part d’un equip de la Universitat de Copenhague (Dinamarca) de dues galàxies que són a 29.000 anys-llum de nosaltres i que havien estat invisibles fins ara fa pensar que molts d’aquests conjunts d’estrelles i pols còsmica primitius podrien continuar ocults a la nostra vista. Aquesta teoria, que suposa que les galàxies estan amagades rere núvols de pols còsmica, canvia la nostra idea sobre l’Univers, com ha evolucionat des dels seus inicis i què n’hem arribat a saber.
Aquestes dues galàxies eren impossibles de veure amb el Telescopi Espacial Hubble i ha hagut de ser el radiotelescopi ALMA, al desert d’Atacama (Xile) qui l’hagi revelat gràcies a les ones de ràdio que emeten des de les prounditats de l’espai. El descobriment, publicat a la revista ‘Nature’, va ser casual, mentre els astrònoms buscaven senyals d’unes altres galàxies que, aquestes sí, havien estat identificades pel Hubble. La pols còsmica, però, les havia amagat fins ara. Si això ha passat, creuen els astrònoms, és que n’hi podria haver moltes més d’ocultes, concretament fins a un 20%, gràcies al radiotelescopi ALMA podrien ser descobertes.
La llum de les dues noves galàxies, batejades REBELS-12-2 i REBELS-29-2, ha viatjat durant 13.000 milions d’anys fins a nosaltres per bé que, a causa de l’expansió de l’Univers, són a 29.000 anys-llum de distància, és a dir, que fins i tot viatjant a la velocitat de la llum trigaríem més temps a arribar-i del que ha passat des del Big Bang.
Tot i que no havia estat construït amb aquesta finalitat, el Telescopi Espacial James Webb de la NASA, l’Agència Espacial Europea i l’Agència Espacial Canadenca podrà ser molt útil en la cerca de noves galàxies. La seva tecnologia, molt més avançada que la del Hubble, pdorà explorar els racons més profunds de l’espai i aportar nova informació sobre tot allò que hi ha, tant proper com llunyà, i com funciona. En aquests moments, el James Webb està sent preparat per carregar-lo al coet que el durà a l’espai, si tot va bé, el proper 18 de desembre.
