Dues setmanes abans que un míssil rus destruís un antic satèl·lit soviètic en una prova militar el passat mes de novembre, les Nacions Unides van reconèixer la importància de l’espai en el progrés de la humanitat i com els usos bèl·lics el podien posar en perill.
En un article a ‘The Conversation’, dos experts en lleis i usos comercials de l’espai expliquen com la resolució de l’ONU va crear un grup de treball per estudiar les amenaces que afecten l’espai i les seves operacions, determinar quines conductes es poden considerar irresponsables i fer recomanacions sobre una nova normativa que podria desembocar, fins i tot, en un tractat que impedeixi “una cursa armamentística a l’espai”.
A dia d’avui, els usos que es fan de l’espai estan regulats pel Tractat de l’Espai Exterior, signat el 1967, en plena Guerra Freda, i que han ratificat 11 països. Tot i que aquest document dóna algunes normes generals, no és una llista extensiva, sinó que només assegura que tothom és lliure d’explorar-lo i fer-lo servir.
El text, però, té alguns buits: el primer és que diu que tant la Lluna com altres cossos celestes només es poden fer servir amb finalitats pacífiques, però no diu res de la resta de l’espai, més enllà d’unes frases al preàmbul sobre “l’interès comú” en el “progrés de l’exploració i l’ús de l’espai amb finalitats pacífiques”.
El segon buit és que afirma que les activitats s’han de fer “tenint en compte els interessos corresponents de tots els altres estats del Tractat”, però no hi ha cap definició clara de què vol dir “tenir en compte” ni quins són aquests “interessos”. Així, si bé prohibeix específicament fer servir armes nuclears o altres armes de destrucció massiva, no diu res d’armes convencionals. Fins i tot en el cas de les armes nuclears, a més, el redactat pot arribar a ser prou vague com per permetre algunes accions molt perilloses.
Tot plegat, cal reconèixer-ho, ha permès una exploració de l’espai que, en els seus inicis, tenia finalitats com a mínim parcialment militars. Amb l’augment dels seus usos comercials, civils i científics, però, tot plegat canvia. La dependència humana de l’espai, ja sigui per controlar collites i el canvi climàtic o per mantenir el funcionament d’Internet, és cada cop més gran, i això podria dur a conflictes que, en algun punt, podrien desembocar en accions militars.
Tot i que encara no hi ha hagut cap acció directa entre països fora de la Terra, la prova feta per Rússia és un exemple clar de què podria arribar a passar, com també ho és una prova feta per la Xina el 2007 o altres dutes a terme pels Estats Units o l’Índia. Aquí és on rau la importància de la resolució de l’ONU, ja que posa en marxa el desenvolupament de noves normes de comportament i podria, amb sort, protegir l’espai de convertir-se en un camp de batalla.
De moment, el Comitè sobre Usos Pacífics de l’Espai Exterior no té cap poder més enllà de promoura la cooperació, i no té poder per aplicar, ni tan sols, les normes de 1967. El nou grup de treball, a més, s’haurà de reuinir dos cops l’any el 2022 i 2023. Un ritme massa lent com per seguir la multiplicació de l’activitat fora del nostre planeta però, al cap i a la fi, un primer pas.
