La revista ‘Nature’ publica els resultats d’una investigació duta a terme per experts de la Universitat Cornell i del Museu Americà d’Història Natural, als Estats Units, que ha culminat en la identificació de 2.034 sistemes estel·lars que es troben a menys de 326 anys-llum de nosaltres i des d’on es podria observar la Terra de la mateixa manera que nosaltres ho fem amb els exoplanetes d’estrelles llunyanes. De tots aquests, 1.715 podrien haver vist el nostre planeta des de l’aparició de la civilització humana i 319 més que ho podran fer durant els propers 5.000 anys. Si hi hagués una intel·ligència extraterrestre prou avançada en cap d’aquests planetes, estarien en una posició perfecta per veure la Terra i fins i tot saber que s’hi ha desenvolupat vida. Aquest treball parteix d’una idea tan curiosa com evident: des del seu lloc, els extraterrestres som nosaltres, i els investigadors volien saber quines estrelles són en una bona posició per trobar-nos en el moment en què la Terra es col·loca entre el Sol i elles, un dels mètodes més importants que fem servir els humans per descobrir l’existència de nous planetes.
El moviment de les estrelles, és clar, fa que aquesta possibilitat vagi i vingui segons el moment, i és per això que els investigadors van fer servir les posicions i els desplaçaments del catàleg del satèl·lit Gaia, de l’Agència Espacial Europea, per saber quines estrelles entraven i sortien de la Zona de Trànsit de la Terra i quant de temps s’hi quedaven. Gràcies a aquest mapa precís de la Via Làctia, es pot mirar endavant i enrere en el temps i veure quines estrelles es troben en la posició idònia respecte a nosaltres. Dels 2.034 sistemes que han passat per la zona durant els 10.000 anys que s’han examinat, 117 són a menys de 100 anys-llum del Sol i 75 hi han estat d’ençà de les primeres emissions de ràdio comercials de la Terra, que podrien haver captat. De la mateixa manera que els humans hem trobat milers de planetes que orbiten els seus astres mitjançant la tècnica del trànsit i s’ha pogut conèixer la composició de la seva atmosfera, una civilització intel·ligent a qualsevol d’aquests exoplanetes podria fer el mateix i saber no només que la Terra existeix sinó que, a més, hi ha vida.
Al sistema Ross 128, per exemple, que es troba a la constel·lació de Virgo i té una nana vermella al centre, hi ha un planeta d’una mida 1,8 vegades la del nostre i que es troba a només 11 anys-llum. Si hi hagués algú, podria haver vist la Terra passant per davant del Sol durant 2.158 dels darrers 3.057 anys, fins que van sortir de la zona de trànsit fa uns 900 anys. Tot i que aquestes dades poden semblar poc útils, una curiositat científica, és bo saber durant quin període de temps una hipotètica civilització alienígena podria observar-nos. Des del nostre planeta, d’altra banda, el telescopi James Webb, que es llançarà a finals d’aquest any, té com un dels seus objectius examinar atentament alguns dels planetes descoberts fins ara per aconseguir més informació sobre la composició de la seva atmosfera i, si n’hi ha, detectar senyals de vida.
