Fa ben pocs dies, el vehicle d’exploració (‘rover’) Pragyaan de l’Índia va passejar-se per primera vegada per la superfície de la Lluna, un esdeveniment històric per a un país que, a més, feia ben poc que també havia esdevingut el primer que aconseguir fer aterrar una nau a prop del Pol Sud del satèl·lit. La missió Chandrayaan-3, doncs, està sent tot un èxit per a l’Índia, que continua fent passes molt importants en la cursa espacial.
El ‘rover’ va baixar de mòdul d’aterratge Vikram, que va aterrar a la Lluna dimecres passat fent que l’Índia se sumés als Estats Units, la Unió Soviètica i la Xina com el quart país que ha aconseguit que una nau arribés suaument a la superfície lunar. Després, el Pragyaan, que en sànscrit significa ‘saviesa’, va sortir del seu interior i va començar a passejar-se per la Lluna, on s’espera que obtingui imatges i també dades gràcies als dos instruments científics amb què està equipat.
Una missió que buscarà aigua congelada als cràters més foscos de la Lluna
Tal com va explicar la mateixa Organització de Recerca Espacial Índia (ISRO), el Pragyaan es mou a poc a poc, a una velocitat d’un centímetre per segon, i a cada moviment deixarà imprès el seu logo al sòl de la Lluna, ja que el duu gravat a les rodes. Com que va arribar al satèl·lit al principi d’un dia lunar, que dura una mica més de 4 setmanes terrestres, tindrà uns 14 dies de llum solar per carregar les bateries i després, quan es faci de nit, les farà servir fins que es descarreguin i deixi de funcionar. No sabem, però, si el ‘rover’ tornarà a activar-se quan es faci de dia altre cop.
En qualsevol cas, el Pragyaan investigarà la superfície lunar i també el subsòl, mirant d’obtenir noves dades sobre la seva composició. A més, també té una altra missió molt important: descobrir si als grans cràters del Pol Sud lunar, on sempre hi ha ombra, s’hi han acumulat quantitats de gel suficients com per ajudar a establir una base lunar permanent al satèl·lit i fins i tot també una plataforma de llançament per a missions a altres planetes.
