La superfície de la Lluna podria tenir milers de milions de litres d’aigua atrapats dins de petites boles de cristall escampades per la seva superfície. Això, si més no, és el que afirma un equip d’investigadors xinesos que ha analitzat les primeres mostres de roques lunars que han estat enviades a la Terra des de les darreres missions Apol·lo. Aquest descobriment, publicat a la revista ‘Nature Geoscience’, apunta que aquests cristalls podrien haver estat formats per impactes d’asteroides i, a més, suposa una possible revolució en els plans de colonització del satèl·lit per part de diverses potències mundials.
La teoria del cicle de l’aigua de la Lluna
Aquest estudi serveix per omplir alguns buits en una teoria sobre com mantenir un cicle de l’aigua a la Lluna. Perquè això passés, caldria que hi hagués una gran reserva subterrània i, fins ara, trobar-la ha estat molt difícil malgrat els treballs que s’havien fet fins ara. És per això que els investigadors van decidir analitzar les boles de vidre formades per l’impacte d’asteroides a la superfície del satèl·lit, descobrint que contenen quantitats substancials d’aigua. En aquest cas, es van estudiar mostres tornades a la Terra l’any 2020 per la sonda xinesa Chang’e-5.
Hidrogen i oxigen transportats pel vent solar
Segons els càlculs dels científics, en total a la Lluna hi podria haver 270 bilions de quilos d’aigua atrapats a l’interior d’aquestes boletes de vidre, transportats pel vent solar, que duu l’hidrogen i l’oxigen de l’atmosfera del Sol per tot el sistema. El fet que aquestes boles de vidre siguin per tota la superfície lunar, a més, fa que es pugui mantenir un cicle on es van reomplint constantment.
Un recurs clau per als futurs habitants de la Lluna
Així doncs, els estudis sobre la presència d’aigua a la Lluna han fet una passa més, i una de molt important per localitzar on són els recursos que, en el futur, podrien fer servir els astronautes que estableixin una presència humana permanent al satèl·lit o, fins i tot, que vulguin fer servir la seva aigua per produir combustible que serveixi per establir una base des d’on visitar la resta del Sistema Solar.
