En el futur, les sondes terrestres que explorin l’espai podrien funcionar amb motors de vapor. Això, almenys, és el que explica la Universitat de Florida Central (Estats Units) en un article recent, que revela que la col·laboració entre el centre i una companyia espacial privada podria convertir en realitat aquesta idea tan sorprenent i que, en teoria, permetria que una nau saltés d’asteroide en asteroide, extraient-ne l’aigua per generar vapor i propulsar-se fins al següent objectiu d’on aconseguir més combustible.
El prototip d’aquest nou tipus de nau, que ha estat batejada com ‘World Is Not Enough’ (WINE, ‘El Món No És Suficient’), ha estat desenvolupat pel científic Phil Metzger de la Universitat de Florida Central (UCF per les seves sigles en anglès) i per la companyia Honeybee Robotics. La universitat va proporcionar un asteroide simulat i Metzger va fer el model informàtic i les proves necessàries abans que l’empresa creés el prototip i el posés a prova a les seves instal·lacions el passat 31 de desembre. La Universitat Aeronàutica Embry-Riddle, de la mateixa Florida, també va participar en el projecte desenvolupant els primers prototips de propulsors de coet basats en el vapor.
La prova va ser un èxit: WINE va extreure aigua del sòl, en va fer combustible i va sortir volant gràcies al vapor que va fer amb l’aigua extreta. Segons els seus desenvolupadors, aquesta tecnologia podria fer-se servir per saltar a la Lluna, a Ceres, a Europa, a Tità, a Plutó, als pols de Mercuri, a asteroides i a qualsevol altre lloc on hi hagi aigua disponible i una gravetat prou baixa. La nau WINE, de la mida d’un forn microones, teòricament podria fer servir aquest sistema de propulsió per desplaçar-se d’un lloc a un altre eternament, sense esgotar mai el seu combustible.
A més d’aquesta font de combustible, però, en té algunes més: uns panells solars per aconseguir energia per obtenir aigua i evaporar-la i una petita unitat de radioisòtops per, si la següent font d’aigua fos massa lluny, prolongar el salt. Una nau així podria revolucionar l’exploració espacial ja que, ara, les missions s’acaben quan les naus esgoten el seu combustible, generalment plutoni, i el temps i els diners invertits es perden per sempre.
Phil Metzer va passar tres anys desenvolupant la tecnologia necessària perquè la seva idea es fes realitat, desenvolupant noves equancions i un mètode pel model informàtic de propulsió a vapor i comprovar que hi havia possibilitats que funcionés, com a part del projecte de Transferència de Tecnologia de Petits Negocis de la NASA, que anima les universitats a aliar-se amb empreses i fer servir el progrés científic per desenvolupar productes. En aquests moments, Honeybee Robotics busca altres col·laboradors per continuar el seu projecte.
1 
