Durant els darrers dies, diversos serveis de control de deixalles espacials han estat mirant d’esbrinar quin perill suposen les deixalles creades per un míssil rus que va destruir un dels seus propis satèl·lits en una prova que va posar en perill els astronautes de l’Estació Espacial Internacional. Segons les simulacions, l’operació va crear un núvol de com a mínim 1.500 peces que amenaçarà les operacions espacials i els aparells que ja hi ha en òrbita durant anys.
A més d’aquestes restes, sembla que hi ha milers de fragments més petits que no poden ser seguits i que, ara mateix, es mouen a milers de quilòmetres per hora en una òrbita baixa. Caldran setmanes o mesos per fer una anàlisi completa de la situació, però de moment la xarxa de Vigilància i Seguiment de l’Espai de la Unió Europea (SST) i Hugh Lewis, professor d’Enginyeria de la Universitat de Southampton, a Anglaterra, han creat dues simulacions on es mostren els primers moments després de la destrucció del satèl·lit i com el núvol creat a l’instant va passar molt a prop l’Estació Espacial Internacional.
Els fragments causats per l’explosió són a alçades diferents, cosa que els fa moure a velocitats també diferents, i s’han anat estirant formant una mena de serp que fa voltes a la Terra. A partir d’aquí, les restes que són a més alçada trigaran més a reentrar a l’atmosfera terrestre que les que són més avall. Caldrà la feina i la col·laboració de diverses agències per continuar fent-ne el seguiment i poder avisar amb temps de possibles perills.
De moment s’estan calculant les trajectòries dels fragments més grans, els que suposen una amenaça més important. Si bé alguns, els que són més avall, desapareixeran de l’òrbita durant els propers cinc anys, els que són a òrbites més altes podrien anar baixant lentament i ser un perill per a l’exploració de l’espai i per al funcionament de desenes i desenes de satèl·lits durant, segurament, les properes dues dècades.
