A uns 120 milions d’anys-llum de nosaltres, a la galàxia NGC 5731, una estrella ha esclatat i, per primera vegada, els astrònoms ho han pogut observar “en temps real”. La gegant vermella, d’uns 10 vegades la massa del Sol, ha mort en una supernova, un dels esdeveniments més violents de l’Univers.
En un article publicat a ‘The Astrophysical Journal’, els científics han explicat com ha passat. Un cop va haver esgotat l’hidrogen i l’heli que alimentava les seves reaccions nuclears, l’estrella va quedar-se només amb elements molt més pesants, principalment ferro. La impossibilitat de fusionar-lo és, precisament, el que va causar el col·lapse i l’explosió de l’estrella, en el que es coneix com una supernova de tipus II.
Fins ara no s’havia pogut observar tot aquest procés, i és per això que l’estrella passarà a la història de l’astronomia. Els científics han pogut veure i recollir dades dels moments anteriors a l’explosió, és a dir, l’activitat pre-supernova d’una supergegant vermella.
La primera senyal que passava alguna cosa va ser 130 dies abans, durant l’estiu de 2020. Més tard, a la tardor, van veure aparèixer la supernova, i les observacions van mostrar com, en el moment d’esclatar, l’estrella tenia material al seu voltant que, segons sembla, havia estat expulsat violentament abans de la fi definitiva.
Així doncs, s’han pogut documentar les darreres convulsions de l’estrella abans de l’explosió que va acabar amb ella, com una mena de compte enrere per a la supernova. Així doncs, ha quedat clar que les estrelles tan grans com aquestes pateixen grans canvis interns que fan que s’alliberin de parts del gas que les formen abans d’esclatar, en un procés que duu irremeiablement a la supernova.
Després d’aquest descobriment, els astrònoms miraran d’observar més supernoves -i ara podran predir-les amb més precisió- per continuar coneixent millor un dels esdeveniments més espectaculars que es coneixen.
