Un equip d’astrònoms ha pogut, en una ocasió inèdita, l’oportunitat de veure una supernova a 60 milions d’anys-llum de nosaltres. Gràcies a telescopis a la Terra i a l’espai, incloent el Telescopi Espacial Hubble, les observacions no només han donat dades importantíssimes per saber què passa just abans que una estrella esclati sinó que, per això mateix, es podria arribar a desenvolupar un sistema que avisés els experts quan això és a punt de passar.
Fins ara, l’observació de supernoves sempre s’ha fet quan ja havia començat i, per tant, s’ha mirat d’esbrinar què havia passat abans. Ara, però, s’ha pogut veure el procés des del principi ja que, tot i que l’estrella va morir fa milions d’anys, la seva llum tot just ara comença a arribar a la Terra. La supernova va ser descoberta l’abril de 2020, i el Hubble va ser dirigit ràpidament cap a la supernova juntament amb altres telescopis de terra ferma d’arreu del món. Així es va poder aconseguir veure els primers moments de la mort de l’estrella i el material que va deixar al seu voltant, inclòs algun que havia estat expulsat durant el darrer any abans d’esclatar.
Aquesta ocasió és única, i per això s’han pogut veure moments de la supernova que no s’havien observat mai fins ara. Gràcies a les dades recollides d’aquesta i altres supernoves, s’ha aconseguit traçar un recorregut per les darreres dècades de vida de l’estrella i saber què li passava durant aquests últims moments. Els investigadors fins i tot han començat a anomenar aquest esdeveniment “la Pedra Rosetta de les supernoves”, en referència a les inscripcions de pedra en tres idiomes que van permetre desxifrar els jeroglífics egipcis.
Amb les dades recollides, s’ha pogut determinar quina era la massa de l’estrella, entre unes 14 i 15 vegades la del Sol, abans que esclatés, i la combinació d’informació obtinguda durant els darrers anys podrà ser emprada, segurament, per reconèixer estrelles que són a punt d’esclatar i observar-les des d’encara més aviat.
