Betelgeuse, l’estrella supergegant situada a l’espatlla dreta de la constel·lació d’Orió, va perdre dos terços de la seva brillantor a finals de 2019, fent que els científics temessin que era a punt d’arribar al final de la seva vida en una explosió gegantina que hauria estat visible des de la Terra durant molt de temps, fins i tot de dia, i que podria haver eliminat una part important de l’ozó de l’atmosfera un cop la seva radiació hagués arribat fins a nosaltres. La veritat, però, ha resultat ser molt més simple: si era menys brillant era, simplement, perquè un núvol de pols emès per la mateixa Betelgeuse l’ocultava de la nostra vista. Aquesta és la conclusió a què han arribat un equip d’astrofísics, que han publicat el resultat de les seves investigacions a la revista ‘Nature’.
Betelgeuse, que té 16 cops la massa del Sol i ocupa 764 cops més espai, és una de les estrelles més brillants del cel nocturn, i els cicles de la intensitat de la seva llum, que duren uns 425 dies, fa molt de temps que són coneguts per la comunitat científica. A finals de 2019, però, el cicle va intensificar-se moltíssim i això va dur els experts a pensar que la seva explosió, que se sap que arribarà en algun moment durant els propers 100.000 anys, era imminent. Un fenomen, el d’una supernova que fos visible des de la Terra, que no es produeix des de la Supernova de Kepler, el 1604, coneguda amb aquest nom pels extensos estudis que en va fer l’astrònom alemany Johannes Kepler. Fos com fos, el debat científic sobre si la fi de Betelgeuse era cosa de mesos o de pocs anys ha estat intens fins que, ara, sembla que se n’ha trobat l’explicació gràcies a les observacions fetes des del Very Large Telescope del desert d’Atacama, a Xile.
Les imatges mostren clarament com la causa de l’afebliment de la llum és un núvol de pols emès per la mateixa estrella i que es movia en una direcció que feia difícil identificar-la perquè no creuava l’estrella sinó que s’apropava a nosaltres. Segons sembla, un fenomen conegut com a cèl·lula de convecció, que hauria estat inusualment fred, hauria provocat una caiguda dràstica de la temperatura de l’atmosfera de Betelgeuse i hauria permès que el gas expulsat es condensés, ocultant-se la llum. Després de fer més de 10.000 simulacions, els científics estan convençuts que és l’explicació més plausible. Així doncs, tot i que se sap que serà aviat, l’explosió de Betelgeuse encara no ha arribat.
