Descobreixen un nou tipus de supernova, provocat per la col·lisió amb una estrella morta

Les teories afirmaven que aquest fenomen es podia produir però fins ara mai no s'havia pogut observar

És prou conegut que les supernoves són grans explosions estel·lars que es produeixen quan un astre d’una massa molt superior a la del Sol esgota el seu combustible i col·lapsa. Les observacions i càlculs d’un equip de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech), però, indiquen que hi podria haver una altra causa per a aquests fenòmens cataclísmics: la col·lisió d’un estel mort –un forat negre o una estrella de neutrons– amb un altre estel pot provocar l’explosió d’aquest darrer, per molt combustible que li quedi.

El descobriment ha estat publicat a la revista ‘Science’ i s’ha fet arran de la detecció d’una emissió molt potent d’ones de ràdio, que va tenir lloc el 2017, i de l’esforç dels científics per explicar-ne la raó. Aquest tipus de col·lisions, les seves conseqüències i quins indicis podien arribar a la Terra eren coneguts, si més no en teoria, però no s’havien pogut observar mai, ni tan sols de manera indirecta. Així doncs, l’emissió d’ones de ràdio va posar els científics en alerta per veure si podien corroborar el que afirmaven els càlculs. Primer de tot van buscar als registres si hi havia un feix de raigs X provinent de la mateixa regió del firmament. En localitzar-lo, van poder confirmar que hi s’havia emès el que es coneix com un jet, un raig de plasma a una velocitat propera a la de la llum.

El puls de J0002 apuntant al centre de la supernova  | Jayanne English (Universitat de Manitoba), amb dades de NRAO / F. Schinzel et al., DRAO / Canadian G
Un puls d’energia travessant el gas i la matèria d’una supernova | Jayanne English / Universitat de Manitoba

Relacionar tots aquests fenòmens, que de per sí ja són poc habituals, va permetre fer el descobriment. Creant un model, van arribar a la conclusió que el més probable és que les restes d’un astre, ja fossin en forma de forat negre o d’estrella de neutrons, orbitaven una altra estrella, apropant-les l’una a l’altra fins que van xocar, fent que l’estrella activa col·lapsés sobre ella mateixa i esclatés. Aquest tipus de col·lisions causen les ones gravitacionals, que afecten el continu espai-temps, però també emissions de ràdio i de raigs X molt distintives, que havien estat predites teòricament però que, fins ara, no s’havien observat mai.

Nou comentari