Un equip d’astrònoms, fent servir el Telescopi Espacial James Webb, ha aconseguit observar el primer cinturó d’asteroides fora del Sistema Solar i fer alguns descobriments més. En un article publicat a ‘Nature Astronomy’, els científics expliquen com és aquest anell que envolta Fomalhaut, una estrella brillant que es troba a 25 anys-llum de nosaltres.
Dos anells que no s’havien vist mai fins ara
La primera detecció d’aquest disc es va fer el 1983 gràcies al Satèl·lit Astronòmic d’Infraroigs de la NASA. El James Webb, però, ha mostrat una cosa que els investigadors no esperaven: tres anells de pols concèntrics que s’estenen durant 23.000 milions de quilòmetres de distància, és a dir, 150 cops l’espai que ens separa del Sol.
El nou telescopi espacial, de fet, ha permès veure per primera vegada els dos anells interiors, que no apareixien a cap de les imatges aconseguides anteriorment. Gràcies a la seva càmera infraroja, s’han pogut veure molts detalls que són invisibles als ulls humans, incloses estructures més complexes que les que hi ha tant al cinturó d’asteroides com al cinturó de Kuiper del nostre Sistema Solar.
Noves dades sobre la formació de cinturons
Els nostres dos cinturons, tant el que hi ha entre Mars i Júpiter com el que es troba als límits exteriors del nostre veïnat còsmic, són restes de la formació del Sistema Solar que continuen orbitant el Sol. En el cas dels de Fomalhaut, en canvi, sembla que a les profunditats del sistema hi ha planetes que podrien estar afectant-ne la forma i que, probablement, es van formar amb les restes de la col·lisió d’altres cossos molt grans com ara asteroides i cometes.
Segons els investigadors, aquestes restes van prendre la forma de cinturons per la influència gravitatòria de planetes ocults que orbiten l’estrella, de la mateixa manera que Júpiter i Neptú donen forma al cinturó d’asteroides i a la zona interna del cinturó de Kuiper, respectivament. El cinturó de Fomalhaut, de fet, podria ser arquetípic de la nostra galàxia, perquè té components semblants als dels nostres. Combinar les dades del James Webb amb els d’altres telescopis tant espacials com terrestres podria millorar encara més el nostre coneixement sobre la formació de cinturons al voltant de les estrelles.
D’altra banda, les darreres observacions també mostren un gran núvol de pols al cinturó on, sembla, dos cossos podrien haver xocat més o menys recentment. Encara queda, doncs, molt per descobrir.
