MonPlaneta
Observen un planeta que és a punt de ser destruït per la seva estrella

Un equip d’investigadors ha estat observant un planeta i s’ha adonat que és a punt de ser destruït per la seva estrella. Aquest món llunyà, un ‘Júpiter calent’ anomenat Kepler-1658b, va ser descobert l’any 2019 però no ha estat fins ara que, en un article publicat a la revista ‘The Astrophysical Journal Letters’, s’ha revelat que està orbitant cada cop més a prop de l’astre del centre del seu sistema i que, finalment, acabarà precipitant-se sobre la seva superfície.

Una espiral cap a la desaparició

Identificat com a candidat a exoplaneta pel Telescopi Espacial Kepler, que li va donar nom, se sap que Kepler-1658b és d’una mida semblant a Júpiter però amb unes temperatures altíssimes, causades per una òrbita tan propera a la seva estrella que, allà, els anys només hi duren 3,85 dies terrestres.

Recreació artística del Telescopi Espacial Kepler  | NASA
Recreació artística del Telescopi Espacial Kepler | NASA

El problema, però, és que l’òrbita no és estable sinó que està decaient, en una espiral que duu el planeta cada cop més a prop de l’estrella. Tot i que en ocasions anteriors ja s’havien detectat casos semblants, és la primera vegada que s’observa aquesta situació en un astre que ja ha acabat de desenvolupar-se. Les teories predeien que aquest fet es podia produir però, fins ara, no s’havia trobat cap exemple que permetés posar-les a prova.

“El darrer alè d’un planeta condemnat”

Segons les dades recollides durant anys i els càlculs fets pels experts, l’òrbita del planeta està decaient a un ritme de 131 mil·lisegons per any a causa de les interaccions gravitatòries que manté amb l’estrella. Un estira-i-arronsa que també podria ser responsable d’una característica curiosa de Kepler-1658b: és més càlid i més brillant del que, d’entrada, esperaven els investigadors. Això podria ser, afirmen d’una manera poètica a través d’un comunicat, “el darrer alè d’un planeta condemnat”.

Júpiter i els seus satèl·lits | Pixabay
Júpiter exerceix una força relativament comparable amb Io, una de les seves llunes | Pixabay

Al nostre sistema solar, de fet, tenim un exemple relativament semblant a aquest. Es tracta d’Io, una de les llunes de Júpiter. A causa de la força gravitatòria del planeta, aquest satèl·lit té l’activitat volcànica més intensa del nostre veïnat estel·lar, ja que el seu interior s’està fonent. Durant el proper any i mig, precisament, la missió Juno de la NASA passarà a prop seu unes quantes vegades, cosa que ens pot permetre aprendre molt més sobre aquests processos.

Més notícies
La sonda DAVINCI deixarà caure un mòdul que estudiarà l'atmosfera i la superfície de Venus | NASA

La NASA vol crear una nau que pugui aterrar a la supefície de Venus

Les temperatures i la pressió són altíssimes però els enginyers esperen poder aconseguir que sobrevisqui i estudiar el planeta
:  - Mobile
Vista artística de la superfície d'un planeta rocós orbitant una nana vermella  | ESO/M. KORNMESSER

Les precipitacions fora de la Terra: pluja d’àcid, de metà, d’heli, de ferro o de diamants

L'estudi de les condicions atmosfèriques i la composició química dels planetes ha permès a un equip de científics estudiar si és possible que hi hagi pluja a altres planetes i, fins i tot, esbrinar de quina mida deuen ser les gotes que la formen
:  - Mobile
Representació artística de la pluja de ferro a WASP-76b | ESO

Detecten l’element més pesant que s’ha trobat a l’atmosfera d’un exoplaneta

El bari ha estat identificat en dos móns gasosos gegants i molt calents
:  - Mobile
El satèl·lit TESS

Troben vapor d’aigua a l’atmosfera d’un exoplaneta

Els astrònoms consideren que estan avançant per comprendre quines diferències en la formació els acaben fent tan diversos
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa