Un equip d’investigadors ha estat observant un planeta i s’ha adonat que és a punt de ser destruït per la seva estrella. Aquest món llunyà, un ‘Júpiter calent’ anomenat Kepler-1658b, va ser descobert l’any 2019 però no ha estat fins ara que, en un article publicat a la revista ‘The Astrophysical Journal Letters’, s’ha revelat que està orbitant cada cop més a prop de l’astre del centre del seu sistema i que, finalment, acabarà precipitant-se sobre la seva superfície.
Una espiral cap a la desaparició
Identificat com a candidat a exoplaneta pel Telescopi Espacial Kepler, que li va donar nom, se sap que Kepler-1658b és d’una mida semblant a Júpiter però amb unes temperatures altíssimes, causades per una òrbita tan propera a la seva estrella que, allà, els anys només hi duren 3,85 dies terrestres.
El problema, però, és que l’òrbita no és estable sinó que està decaient, en una espiral que duu el planeta cada cop més a prop de l’estrella. Tot i que en ocasions anteriors ja s’havien detectat casos semblants, és la primera vegada que s’observa aquesta situació en un astre que ja ha acabat de desenvolupar-se. Les teories predeien que aquest fet es podia produir però, fins ara, no s’havia trobat cap exemple que permetés posar-les a prova.
“El darrer alè d’un planeta condemnat”
Segons les dades recollides durant anys i els càlculs fets pels experts, l’òrbita del planeta està decaient a un ritme de 131 mil·lisegons per any a causa de les interaccions gravitatòries que manté amb l’estrella. Un estira-i-arronsa que també podria ser responsable d’una característica curiosa de Kepler-1658b: és més càlid i més brillant del que, d’entrada, esperaven els investigadors. Això podria ser, afirmen d’una manera poètica a través d’un comunicat, “el darrer alè d’un planeta condemnat”.
Al nostre sistema solar, de fet, tenim un exemple relativament semblant a aquest. Es tracta d’Io, una de les llunes de Júpiter. A causa de la força gravitatòria del planeta, aquest satèl·lit té l’activitat volcànica més intensa del nostre veïnat estel·lar, ja que el seu interior s’està fonent. Durant el proper any i mig, precisament, la missió Juno de la NASA passarà a prop seu unes quantes vegades, cosa que ens pot permetre aprendre molt més sobre aquests processos.
