Un mecanisme químic podria permetre que organismes vius poguessin sobreviure a Venus. Creant petites bombolles habitables, la vida en aquell planeta seria possible. De fet, que això estigués passant explicaria algunes signatures químiques a l’atmosfera que, fins ara, confonien els científics. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un estudi que ha comptat amb investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), als Estats Units, i de la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, entre d’altres.

Segons el document, publicat a la revista ‘PNAS’, fa temps que s’han observat algunes anomalies als núvols de Venus, com ara petites concentracions d’oxigen, nivells inesperats de vapor d’aigua i diòxid de sofre… La presència d’amoníac també confón els experts, ja que cap dels processos químics que se sap que tenen lloc al planeta n’hauria de produir.

Tot plegat ens recorda com d’hostil és Venus, amb una atmosfera plena de diòxid de carboni, unes temperatures de centenars de graus centígrads i uns núvols d’àcid sulfúric que descarreguen pluges sobre una superfície totalment erma. I tot i així, segons aquest article, la presència d’amoníac podria posar en marxa una cadena de reaccions químiques que neutralitzaria l’àcid sulfúric i explicaria la majoria d’observacions estranyes fetes als núvols de Venus.

Reproducció artística de la sonda soviètica Venera a la superfície de Venus | Pixabay
Reproducció artística de la sonda soviètica Venera a la superfície de Venus | Pixabay

L’origen d’aquest amoníac podrien ser llamps o erupcions volcàniques, però els científics consideren que l’explicació més plausible és l’existència de vida a Venus. Una vida que, a més, podria estar creant-se el seu propi medi ambient per tal de continuar prosperant. Tot plegat pot semblar una idea forassenyada, però els mateixos investigadors donen una llista de signatures químiques perquè les properes missions a Venus puguin buscar-les i comprovar si l’encerten o si van errats.

La seva explicació es basa en el fet que han descartat les altres possibilitats que explicarien aquests processos inesperats. En el cas dels llamps, les erupcions volcàniques o fins i tot l’impacte d’un meteorit, no es crearia prou amoníac com per explicar les anomalies detectades. Si qui estigués produint amoníac fossin éssers vius, en canvi les reaccions químiques associades produirien oxigen de manera natural. Aquest amoníac, a més, es dissoldria en les gotetes d’àcid sulfúric, neutralitzant-lo i creant petits espais relativament habitables. Alhora, la forma de les gotetes canviaria.

Imatge amb color fals que mostra els diversos fragments de l'escorça de Venus que interactuen | NASA
Imatge amb color fals que mostra diversos fragments de l’escorça de Venus que interactuen | NASA

Així doncs, acceptant que hi ha vida, la resta del trencaclosques encaixa. És per això, justament, que els investigadors ho consideren l’explicació més plausible. A més, a l’interior del nostre estómac hi tenim exemples de formes de vida que produeixen amoníac per neutralitzar i fer habitable un entorn altament àcid.

Així doncs, seria ben possible que a Venus, un indret molt més hostil que Mart, fos on finalment trobem les primeres formes de vida fora del nostre planeta.

Més notícies
Imatge amb color fals que mostra els diversos fragments de l'escorça de Venus que interactuen | NASA

Esbrinen per què Venus és un erm i la Terra, tan semblant, tan verda

Un nou estudi refuta una teoria força acceptada fins ara
:  - Mobile
La superfície de Venus | NASA

Els núvols de Venus són massa secs perquè hi pugui viure cap organisme

:  - Mobile
Imatge amb color fals que mostra els diversos fragments de l'escorça de Venus que interactuen | NASA

Venus podria continuar tenint activitat geològica, segons els darrers descobriments

Analitzar dades antigues amb mètodes moderns ha permès conèixer molt millor el nostre veí, que encara té sorpreses amagades
:  - Mobile
Han trobat a Venus un gas vinculat amb la presència de vida

Troben indicis de vida al planeta Venus

Científics internacionals detecten un gas que està vinculat a la vida i ho expliquen a un estudi que public la revista Nature Astronomy
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa