Un mecanisme químic podria permetre que organismes vius poguessin sobreviure a Venus. Creant petites bombolles habitables, la vida en aquell planeta seria possible. De fet, que això estigués passant explicaria algunes signatures químiques a l’atmosfera que, fins ara, confonien els científics. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un estudi que ha comptat amb investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), als Estats Units, i de la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, entre d’altres.
Segons el document, publicat a la revista ‘PNAS’, fa temps que s’han observat algunes anomalies als núvols de Venus, com ara petites concentracions d’oxigen, nivells inesperats de vapor d’aigua i diòxid de sofre… La presència d’amoníac també confón els experts, ja que cap dels processos químics que se sap que tenen lloc al planeta n’hauria de produir.
Tot plegat ens recorda com d’hostil és Venus, amb una atmosfera plena de diòxid de carboni, unes temperatures de centenars de graus centígrads i uns núvols d’àcid sulfúric que descarreguen pluges sobre una superfície totalment erma. I tot i així, segons aquest article, la presència d’amoníac podria posar en marxa una cadena de reaccions químiques que neutralitzaria l’àcid sulfúric i explicaria la majoria d’observacions estranyes fetes als núvols de Venus.
L’origen d’aquest amoníac podrien ser llamps o erupcions volcàniques, però els científics consideren que l’explicació més plausible és l’existència de vida a Venus. Una vida que, a més, podria estar creant-se el seu propi medi ambient per tal de continuar prosperant. Tot plegat pot semblar una idea forassenyada, però els mateixos investigadors donen una llista de signatures químiques perquè les properes missions a Venus puguin buscar-les i comprovar si l’encerten o si van errats.
La seva explicació es basa en el fet que han descartat les altres possibilitats que explicarien aquests processos inesperats. En el cas dels llamps, les erupcions volcàniques o fins i tot l’impacte d’un meteorit, no es crearia prou amoníac com per explicar les anomalies detectades. Si qui estigués produint amoníac fossin éssers vius, en canvi les reaccions químiques associades produirien oxigen de manera natural. Aquest amoníac, a més, es dissoldria en les gotetes d’àcid sulfúric, neutralitzant-lo i creant petits espais relativament habitables. Alhora, la forma de les gotetes canviaria.
Així doncs, acceptant que hi ha vida, la resta del trencaclosques encaixa. És per això, justament, que els investigadors ho consideren l’explicació més plausible. A més, a l’interior del nostre estómac hi tenim exemples de formes de vida que produeixen amoníac per neutralitzar i fer habitable un entorn altament àcid.
Així doncs, seria ben possible que a Venus, un indret molt més hostil que Mart, fos on finalment trobem les primeres formes de vida fora del nostre planeta.
