La sonda Voyager 1, llançada a l’espai el 1977, fa 45 anys, és l’origen d’un misteri que té intrigat l’equip de la NASA que en fa el seguiment. A una distància de la Terra de 23.300 milions de quilòmetres –i comptant–, fins ara semblava que funcionava molt bé malgrat la seva antiguitat i l’espai que la separa del nostre planeta, i fins ara havia pogut rebre i executar les ordres que rebia de l’agència espacial nord-americana, a més de recollir i enviar dades sobre el seu entorn, donant-nos informació de primera mà sobre l’espai interestel·lar.
Dades errònies
El problema és que, des de fa poc, el sistema AACS de la sonda, que controla la seva orientació a l’espai i l’envia a la Terra per comprovar que és on se suposa que ha de ser, no envia dades correctes o, si més no, no envia les que la NASA creu que concorden amb la situació correcta de la Voyager 1. Aquest sistema, de fet, té la funció principal d’assegurar-se que l’antena que envia les dades a la Terra continuï dirigida al nostre planeta per tal que, així, se’n pugui rebre les lectures.
Així doncs, l’antena ha d’estar ben posicionada, perquè la informació arriba, però les dades que envia el sistema AACS semblen completament aleatoris o directament impossibles, segons informa la cadena nord-americana CNN. Tot i això, aquest problema no ha causat cap problema intern a l’aparell, ja que si fos així s’hauria posat en “mode segur” per tal que els enginyers, des de la Terra, poguessin esbrinar què li passa i mirar d’arreglar-ho.
Com arreglar-ho
El problema, és clar, és que per la distància a què es troba la Voyager 1, la informació triga més de 20 hores i mitja a arribar d’un punt a l’altre, és a dir, 41 hores entre la “pregunta” i la “resposta”. L’equip de control de la sonda, però, continua investigant per tal d’esbrinar si el problema de les lectures és de l’AACS o si algun altre dels seus sistemes hi està interferint.
En un comunicat, la NASA explica que fins que el problema no “s’entengui millor”, no es podrà saber si això afectarà durant quant de temps la nau podrà recollir i enviar dades científiques. D’altra banda, la cap dels projectes Voyager 1 i 2, Suzanne Dodd, ha afirmat en un comunicat que un misteri com aquest és esperable en aquesta etapa de la missió.
“Totes dues naus tenen gairebé 45 anys, molt més del que els qui van planificar la missió esperaven”, ha reconegut. A més, “són a l’espai interestel·lar, un entorn amb moltíssima radiació on cap altra nau ha volat abans”. Així doncs, hi ha “grans reptes”, diu Dodd, però creu que si hi ha alguna manera de solucionar-los, l’equip ho farà.
Solucions alternatives
Si no s’aconsegueix resoldre, però, hi ha alternatives, com canviar el programari o refiar-se d’algun aparell redundant. De fet, els sistemes d’emergència de la nau són extraordinàriament fiables: el 2017, la Voyager 1 va posar en marxa uns propulsors que no s’encenien des de feia 37 anys i van funcionar perfectament. Tot i això, cal recordar que tenen molt poca energia, i és per això que la majoria d’aparells s’han anat apagant per permetre que els sistemes essencials i els instruments científics continuïn fent servei a la humanitat.
