L’exploració del que hi ha fora del Sistema Solar ha estat una de les grans fascinacions de la Humanitat des de fa dècades, no només per als científics sinó també per als escriptors i cineastes de ciència-ficció. Fins ara, però, tot el que se n’ha pogut conèixer ha estat gràcies a telescopis situats al nostre planeta o a la seva òrbita. Només dues naus de fabricació humana –les Voyager– han sortit del nostre veïnat còsmic i, en tots dos casos, han trigat dècades a arribar als seus confins i endinsar-se en l’espai interestel·lar. Tot això, però, podria canviar ben aviat. En un article a la revista ‘Journal of the Optical Society of America B’, un equip de científics de la Universitat Nacional Australiana afirmen que han trobat una manera de, fent servir làsers, enviar una sonda molt més lluny i molt més ràpid del que s’ha fet mai, permetent arribar a altres estrelles en una fracció del temps que dura una vida humana.
La nau, expliquen els investigadors, és tan petita i delicada que se n’hauria d’enviar més d’una si es volgués, per exemple, arribar a Alfa Centauri, l’estrella més propera, situada a 4,367 anys-llum de la Terra. Això és perquè, en distàncies tan enormes, és impossible predir si toparan amb algun obstacle pel camí. En qualsevol cas, aquesta tecnologia permetria arribar al sistema planetari veí en només 20 anys, un temps rècord que requeriria una velocitat més de 2.000 cops superior a la de les sondes actuals o, dit d’una altra manera, un 20% de la velocitat de la llum. La proposta sembla de ciència-ficció, però els investigadors es refien prou de la seva idea com per compartir-la. Ara bé, la idea de fer servir llum per impulsar una nau, com fer-la arribar fins allà i com fer-ho amb prou potència com per enviar-la tan lluny demana uns càlculs molt complexos. Emprar una vela solar, amb làsers distribuïts per impulsar-la cap on calgui anar, no és una tasca fàcil, no només des del punt de vista teòric sinó també perquè caldrien uns 100 milions de làsers generant una energia d’uns 100GW. El sorprenent és que, de sobte, tot plegat és un problema logístic i no pas científic ni tecnològic: els investigadors estan convençuts que es pot fer.
Així, podríem dir que el viatge interestel·lar ha deixat de ser pura ciència-ficció o, com a molt, un projecte a dur a terme en el temps de diverses vides humanes. L’exploració de l’espai podria haver fet una passa de gegant fent servir tecnologia que, a més, ja existeix. En el temps que les sondes Voyager van arribar al final del Sistema Solar, una nau d’aquest tipus podria arribar a Alfa Centauri, aconseguir imatges i dades i tornar-les a enviar a la Terra. El futur, de vegades, sembla que s’apropi a batzegades, i el que avui és territori de la literatura i del cinema, de sobte, es torna una possibilitat molt real.
