La galàxia d'Andròmeda
La galàxia d’Andròmeda | Adam Evans (CC)

!--akiadsense-->

La pregunta de si estem o no sols a l’Univers ha intrigat i fascinat els humans d’ençà que vam descobrir que cel enllà, fora del nostre planeta, no hi havia Déu sinó molts i molts móns, com va dir Nikita Khruschev al Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica després que Yuri Gagarin es convertís en el primer home que anava a l’espai. La possibilitat de l’existència de vida extraterrestre no només ha provocat una intensa recerca sinó que, a més, ha fet córrer rius i rius de tinta, tant en teories alternatives i el fenomen OVNI com en el camp de la ciència-ficció. De moment, però, no n’hem trobat, ni d’intel·ligent ni de cap altra mena, almenys segons la nostra definició de vida. És per això, en part, que amb els anys han anat apareixent explicacions diverses a aquesta absència de respostes, sigui per la immensitat de l’Univers, per la nostra incapacitat de reconèixer-la o perquè els qui l’han trobat ens ho han amagat.

Al mateix temps, en canvi, hem descobert un bon nombre de planetes que, com el nostre, són a la distància adient de les seves estrelles com per tenir aigua líquida, condició que per a nosaltres és indispensable per al desenvolupament de la vida. De fet, gairebé totes les estrelles que hem descobert fins ara podrien tenir planetes en aquesta regió, anomenada “zona de Goldilocks”, i fins i tot s’han trobat cossos celestes que podrien complir les condicions necessàries per a la vida fora d’aquesta zona, no només en estrelles llunyanes sinó, també, al nostre propi Sistema Solar. En vista d’això, i per probabilitat, hauríem de poder trobar rastres d’aquesta vida extraterrestre, present o passada. La pregunta que es fa el grup responsable de l’Estudi del Bilió de Planetes i que impulsa el seu projecte, doncs, és una altra: els estem buscant prou i prou bé?

En aquest treball, un dels més ambiciosos que s’han fet mai en la recerca de vida fora del nostre planeta i que duu a terme un equip format gairebé íntegrament per estudiants, fa servir una sèrie de telescopis que apunten a la nostra galàxia veïna, Andròmeda, i a d’altres, inclosa la nostra, i processa les imatges i fa servir la teoria de jocs per mirar de trobar algun indici que, allà fora, hi ha algú. Les dues premisses en què es basa l’Estudi són, d’una banda, que hi ha una civilització semblant o superior a la nostra que vol informar de la seva presència mitjançant un feix òptic semblant als que s’estan desenvolupant a la Terra; i de l’altra, que la freqüència d’ona d’aquest feix és dins del que som capaços de detectar. Això suposa un canvi respecte la recerca de vida extraterrestre que s’ha dut a terme durant les darreres dècades, que ha buscat ones de ràdio, televisió i senyals de radar, les emissions principals que han emès els humans fins ara. Ara, però, gràcies a les millores tecnològiques, les possibilitats de buscar senyals òptiques donen un rang de detecció molt més ampli.

El Telescopi Molt Gran (VLT) de l'Observatori Austral Europeu al desert d'Atacama, a Xile
El Telescopi Molt Gran (VLT) de l’Observatori Austral Europeu al desert d’Atacama, a Xile | ESO

!--akiadsense-->

El 2016, el doctor Philip Lubin, de la Universitat de Califòrnia – Santa Bàrbara, va publicar un estudi on explicava el seu sistema de detecció basat en la teoria de jocs i en la idea que ni l’altra civilització ni nosaltres sabem de l’existència de l’altre però ens volem trobar. Aquell estudi es basava en l’aplicació de la fotònica per a la propulsió d’una petita astronau a velocitats sublumíniques però prou grans com perquè es notin els efectes de la relativitat. Actualment, tant la NASA com el milionari Yuri Milner tenen projectes basats en aquesta tecnologia, desenvolupada a la mateixa universitat i que crearia la llum més brillant de l’Univers, capaç de ser vista, amb prou temps, des de qualsevol lloc, de manera que si hi ha algú allà fora, l’acabaria veient i descobriria la nostra existència. Aquesta idea, però, ha estat un tema força discutit durant dècades, ja que podria cridar l’atenció de civilitzacions molt més avançades que la nostra i potencialment hostils. És per això, probablement, que s’han enviat poques senyals directes, com la sonda Voyager 1 i el seu missatge gravat en un disc.

Ara mateix, l’Estudi del Bilió de Planetes està examinant la galàxia d’Andròmeda. Gràcies a una sèrie de fotografies de la galàxia, cadascuna de les quals en captura 1/30 part, se’n podrà examinar una imatge completa i comparar-la amb una altra on s’estigui segur que no hi ha interferències de satèl·lits ni naus espacials, per exemple, sinó només les senyals emeses per les pròpies estrelles. La comparació de totes dues fotografies hauria de tenir els mateixos valors de senyal, però si hi ha diferències entre elles podria indicar una interferència d’algun tipus, i les senyals diferents serien processades per eliminar falsos positius a la recerca d’una senyal d’origen extraterrestre. Aquests falsos positius podrien ser, per exemple, el pas d’un satèl·lit, però a causa de la seva mida el programa d’anàlisi de les imatges s’adonaria de seguida de què és i l’eliminaria. Aquest procés, però, serà molt lent i necessitarà molta paciència, com en el cas de la recerca de senyals de ràdio i a més la llum Andròmeda, que és a 2,5 milions d’anys llum de nosaltres, triga tant a arribar que la civilització que envia la senyal pot haver desaparegut en el que ha trigat a arribar a nosaltres.

La durada del projecte és d’unes quantes setmanes, però els investigadors podrien fent aquest procés de manera indefinida per assegurar-se que, si algú ha volgut comunicar-se, la seva salutació sigui rebuda.

Comentaris

    busman Octubre 02, 2018 | 12:04
    Ja em perdonaran els autors, però aquest approach no té ni cap ni peus. Com cap dels que fins ara cerquen vida extraterrestre intel.ligent, així que per aquest cantó res de nou.
    Ramon Octubre 02, 2018 | 18:59
    Dos comentaris: 1- La "zona de Goldilocks" en català seria la "zona de rinxols d'or", ja que com en el conte, seria la zona en que no hi fa massa calor, ni massa fred. 2- La "teoría de jocs" deu ser perque aquesta aproximació es com una aposta als daus, fas les fotos, compares i potser trobes alguna cosa.
    busman Octubre 03, 2018 | 08:14
    @Ramón, si no ho entès malament, aquí la Teoria de Jocs intervé per, d' alguna manera, justificar el supòsit que, si la comunicació efectiva es pensa com un joc, aleshores l' equilibri de Nash només es pot assolir quan tots els jugadors miren de comunicar-se amb tots els demés, ergo per força almenys algú ha d'estar mirant de fer-ho. Però això és, de nou, una suposició molt gratuïta i críticament antropocèntrica. En fi, concedim el benefici del dubte.
    ciutada del mon Octubre 03, 2018 | 17:10
    home una cosa interesant que no parla del pruses de fireta ,ni de la republica de joguina, i si del univers, del espai, i que surt de la nostra propia galaxia via lactea i se'n va a altra andromeda, a la recerca de vida inteligent alienigena a aquesta o altras galaxias, i no la baralla provinciana de pati de colegi entre catalans, meitat indepre i meitat que no ho es o entre catalans i els veins espanyols, tot molt mes gran i molt mes interesant es clar.
    federalista Octubre 05, 2018 | 10:16
    home a a veure si es veritat, i descubrim alguna cosa i vda in teligent i potser mes avancada que la nostra i ja ens deixem de baralles provincianes entre catalans la meitat contra l'altra meitat, o entre catalans i la resta d'espanyols.

Nou comentari