L’agència espacial nord-americana ha aconseguit estavellar la sonda DART contra l’asteroide Dimorphos. L’objectiu de la NASA en aquesta primera prova d’un nou sistema de defensa planetària era comprovar si l’impacte podia fer canviar la trajectòria de l’asteroide, desviant-lo. Així, es podria demostrar –o no– que seria possible fer en cas que se’n detectés un que tingués un rumb de col·lisió amb el nostre planeta.
“Una nova era de la humanitat”
Segons els controladors del Laboratori de Física Aplicada de la Universitat Johns Hopkins, l’impacte ha estat molt precís, i només s’ha apartat 17 metres del centre exacte de l’asteroide. Ara faran falta algunes setmanes abans no es pugui comprovar que l’experiment ha tingut èxit i que Dimorphos ha vist canviada la seva òrbita al voltant d’un asteroide més gros, anomenat Didymos.
No obstant això, en declaracions a la premsa, la doctora Lori Glaze, directora de ciència planetària de la NASA, ja ha afirmat que hem entrat “en una nova era de la humanitat”, on tenim la possibilitat “de defensar-nos d’un impacte d’asteroide perillós”. Una capacitat que ha qualificat “d’increïble”.
Impacte a 22.000km/h
De moment, segons les imatges que han arribat a la Terra, tot ha sortit tal com estava planejat, tota una proesa tenint en compte que Dimorphos és a 11 milions de quilòmetres de nosaltres. A una velocitat de 22.000km/h, la sonda DART –Double Asteroid Redirection Test– ha identificat el més petit dels dos asteroides i ha ajustat la trajectòria per assegurar-se que hi impactava directament.
Un sistema per desviar asteroides perillosos
La idea és molt simple: fer servir l’energia de l’impacte per canviar-ne la trajectòria i poder impedir, arribat el cas, que un asteroide perillós caigui a la Terra. Tot i que a dia d’avui no sembla que hi hagi cap amenaça d’aquest tipus, només s’ha calculat la trajectòria dels més grossos, els que podrien causar una extinció massiva. Però n’hi ha d’altres que podrien destruir ciutats senceres i, com que són més petits, costen més de veure.
Si Dimorphos xoqués amb la Terra, per exemple, faria un cràter d’1km de diàmetre i uns 200m de profunditat. Així doncs, saber si es pot desviar una amenaça d’aquest tipus podria donar moltíssima seguretat a la població de la Terra.
