La NASA ha informat que, el passat mes de desembre, una enorme bola de foc va esclatar a l’atmosfera terrestre, segons afirma la cadena britànica BBC. Les dades sobre boles de foc i bòlids de l’agència espacial nord-americana revelen que va ser la segona explosió més gran d’aquest tipus des de 1988, només superada per la que es va detectar a Chelyabinsk, Rússia, l’any 2013. A diferència d’aquell meteorit, però, que va ser captat per desenes de ciutadans i va tenir ressò als mitjans de tot el món, aquest darrer va passar més desapercebut perquè va esclatar al mar de Bering, davant de les costes de la península de Kamtxatka, també a Rússia. Tot i això, l’explosió va alliberar 174 kilotones d’energia, 10 vegades més que la de la bomba atòmica que els Estats Units van llençar sobre la ciutat japonesa d’Hiroshima el 1945, al final de la Segona Guerra Mundial.
Consultat per la BBC, Lindley Johnson, oficial de defensa planetària de la NASA, va explicar que un esdeveniment com aquest només passa dues o tres vegades cada cent anys. En aquest cas, l’asteroide va entrar a l’atmosfera a una velocitat aproximada de 32km/s cap al migdia del passat 18 de desembre, hora local, i va esclatar a uns 25,6 quilòmetres d’alçada. Els satèl·lits militars nord-americans van detectar l’enorme explosió, i les Forces Aèries dels Estats Units van informar la NASA, que el 2005 va ser encarregada de detectar el 90% dels grans asteroides que passin a prop de la Terra però que no espera poder fer-ho fins, aproximadament, el 2050. Quan en detecten un, però, han tingut un èxit molt destacable en calcular on tindrà lloc la seva entrada a l’atmosfera i el seu impacte. Un exemple de la seva precisió va ser el passat mes de juny, quan un asteroide va ser detectat vuit hores abans de l’impacte i es va calcular que cauria al sud d’Àfrica. En entrar a l’atmosfera, la bola de foc va ser vista a Botswana i es tan trobar fragments de l’objecte.
Tot i això, el que va passar al desembre al mar de Bering indica que hi ha objectes d’una mida considerable que encara poden arribar a la Terra sense que ens n’adonem i, per tant, cal continuar treballant en aquest sentit, incorporant les capacitats dels telescopis terrestres i espacials. Un dels projectes de la NASA, la NEOCam (Near-Earth Object Camera) té precisament aquest objectiu. Gràcies a un telescopi d’infraroigs i una càmera de gran angular, s’espera que pugui complir l’objectiu de detectar el 90% dels asteroides que s’apropin al nostre planeta.
