L’any 2015, la sonda New Horizons de la NASA va passar pel costat de Plutó, el –per a alguns– darrer planeta del Sistema Solar en el seu camí cap al cinturó de Kuiper, on es troba actualment i des d’on ha aportat una gran quantitat de dades sobre l’objecte conegut com a Ultima Thule. En passar pel costat de Plutó, la sonda va enviar a la Terra nova informació sobre ell, però en comptes de resoldre algunes de les preguntes que hi havia el que va fer va ser, justament, el contrari: despertar encara més preguntes. La descoberta d’un oceà líquid sota la superfície congelada del planeta va deixar enormement sorpresos els científics d’arreu del món.
A causa de l’edat de Plutó, entre 4.400 i 4.600 milions d’anys, i de la seva distància del Sol, aquest oceà s’hauria d’haver congelat fa centenars de milions d’anys i, en comptes de formar una bombolla, la capa de gel que el cobreix hauria de ser plana. Una possible resposta a aquest misteri ha estat publicada a la revista ‘Nature Geoscience’ i es basa en simulacions per ordinador fetes a partir de les dades de la New Horizons. Segons expica l’article, una capa de gas entre l’oceà i el gel podria estar actuant com a aïllant i mantenint l’aigua en estat líquid. Aquest gas, a més, podria ser metà originari de les capes més profundes de Plutó, que ha format una capa densa i amb una conductivitat tèrmica molt baixa, impedint que l’aigua baixi dels 0ºC. Gràcies a aquest gas aïllant, la capa de gel hauria trigat uns 1.000 milions d’anys més a aconseguir un gruix uniforme en tota la seva superfície, contribuïnt encara més a la presència d’aigua líquida al planeta.
Aquest descobriment permet especular sobre la possibilitat que hagi passat el mateix en altres indrets dins del nostre Sistema Solar, com a Europa -una de les llunes de Júpiter- o Encèlad -una de les llunes de Saturn- però també a fora. Si una capa de gas pot mantenir oceans líquids en zones tan allunyades d’una estrella i en planetes amb una edat tan elevada, hi podria haver una quantitat inimaginable d’oceans a tot l’Univers. Si són tan “habituals” a més, i tenint en compte la necessitat d’aigua per al desenvolupament de la vida tal i com la coneixem, podria ser que l’existència d’organismes vius fora del nostre planeta fos, si més no, molt més possible que no ens pensàvem.
