L’Agència Espacial Europea ha anunciat la selecció de la sonda Envision per anar a estudiar el planeta Venus molt pocs dies després que la NASA informés que hi farà arribar dues missions durant els propers anys. Les tres sondes, però, no seran redundants sinó que es complementaran, de manera que s’obtingui el màxim d’informació possible sobre el segon planeta més proper al Sol. Si les sondes Davinci+ i Veritas de la NASA seran llançades entre 2028 i 2030, la seva companya europea començarà el seu viatge més tard i s’espera que arribi a l’òrbita venusiana entre els anys 2034 i 2035. Tot i que té la mateixa mida que el nostre planeta i pot arribar a estar a només 24 milions de quilòmetres de distància, és un lloc terriblement càlid i amb unes condicions duríssimes per a nosaltres, incloent, fins i tot, pluges d’àcid sulfúric. El cert, però, és que durant els darrers temps s’hi han detectat indicis que hi podria haver vida i, a més, tenint en compte les semblances d’origen entre tots dos móns és molt estrany que el seu destí hagi estat diferent. Això darrer és, precisament, el que volen esclarir aquestes tres missions.

Reproducció artística de la sonda Envision | Agència Espacial Europea

La missió Veritas de la NASA farà mapes de tot el planeta, buscant activitat geològica i especialment volcànica, i la sonda Envision examinarà algunes zones concretes del planeta, equivalents als nostres continents. Molt alts i deformats, és possible que siguin les terres més antigues de tot el planeta, i la missió europea mirarà de descobrir de què estan formades. Si són de basalt, indicarien la presència de magma escampant-se per tota la superfície. Si fossin granítiques, en canvi, voldria dir que en algun moment hi havia hagut aigua a la superfície del planeta. L’Envision, però, farà molt més que tot això durant els sis experiments que durà a terme a Venus: el radar s’obertura sintètica travessarà els núvols per mapejar la superfície, un altre radar buscarà sota la superfície, fins a un quilòmetre de profunditat, i quatre espetròmetres buscaran punts calents al planeta i controlaran els gasos que composen la seva atmosfera. A més, també mirarà de mesurar la gravetat.

El pressupost de l’Agència Espacial Europea per a aquesta missió és d’uns 550 milions d’euros.

Nou comentari