Un informe de les acadèmies nacionals de ciències, enginyeria i medicina dels Estats Units recomana a la NASA que prioritzi l’exploració d’Urà i Encèlad. En un document que es publica una vegada cada deu anys, els principals experts nord-americans consideren que el setè planeta del sistema solar i l’enigmàtica lluna de Saturn haurien de ser els primers objectius de l’agència espacial del seu país.

Imatge acolorida dels gèisers d'Encèlad a partir d'imatges de la sonda Cassini  | NASA
Imatge acolorida dels gèisers d’Encèlad a partir d’imatges de la sonda Cassini | NASA

Una llarga carta als Reis

La principal prioritat, creuen, hauria de ser la primera sonda orbital dedicada específicament a Urà. Aquesta nau hauria d’orbitar aquest planeta gegant i explorar-ne l’atmosfera. Pel que fa al seu llançament, consideren que la missió podria sortir de la Terra entre els anys 2031 i 2032, una expectativa que creuen “viable”.

En segon lloc, l’informe assenyala Encèlad, la lluna de Saturn coneguda per contenir un oceà sota la seva superfície glaçada i d’on, a més, en surten gèisers que arriben a l’espai. En aquest cas, a més d’orbitar el satèl·lit, recomanen fer-hi aterrar una nau. De fet, la NASA darrerament ha estat treballant en un projecte de vehicle d’exploració per als oceans amagats sota el glaç de la superfície d’alguns planetes i llunes del Sistema Solar.

Tot i que el document també llista prioritats com la defensa planetària contra objectes provinents de l’espai, un nou enfoc en l’estudi de Mart i l’exploració d’altres planetes, aquestes són les més importants. Així, creuen, tant la ciència planetària com l’astrobiologia i la defensa de la Terra podran millorar enormement.

El planeta Urà observat pel Chandra  | NASA
El planeta Urà observat pel Chandra | NASA

Els dos primers objectius

En el primer aspecte, Urà és un planeta gegant i fet de gel, com Neptú, amb un nucli rocós i grans quantitats de metà i amoníac. Tot i que és al nostre veïnat còsmic, cap dels dos planetes ha estat explorat de prop des del pas de la sonda Voyager 2, el 1989. La seva dinàmica atmosfèrica, el seu camp magnètic i el seu eix de rotació extrem, a més dels seus anells, contenen molts misteris per resoldre.

El mateix passa amb Encèlad, que ha atret enormement l’atenció dels científics per les observacions excepcionals que se n’han fet els darrers anys i que fan pensar, fins i tot, que hi podria haver vida o, si més no, que si n’hi hagués podria sobreviure.

L’exploració de l’espai, doncs, continua, i per on ho faci dependrà, si més no en part, del cas que faci la NASA d’aquestes recomanacions, fetes pels principals científics dels Estats Units en camps molt diversos.

Nou comentari

Comparteix