El Telescopi Espacial James Webb de la NASA està calibrant els seus instruments per començar a funcionar a ple rendiment aquest estiu. Fins i tot ja ha enviat les primeres imatges, que inclouen una ‘selfie’ feta a l’espai, a més de fotografies de prova fent servir el seu enorme mirall d’or i la càmera d’infraroigs NIRCam.
Tot i que les imatges es veuen borroses, sembla que és normal, ja que encara no s’han acabat de calibrar correctament els aparells que li permetran donar-nos imatges increïbles de l’Univers, que fins ara eren impossibles d’obtenir. El James Webb duu des de finals del mes de gener a la seva destinació i ha estat refredant-se i posicionant els seus miralls.
Aquestes primeres imatges, doncs, permetran comprovar que els miralls del telescopi estiguin ben alineats abans de començar a observar exoplanetes i galàxies llunyanes. La prova de la NIRCam va consistir a apuntar tots els miralls a una sola estrella de la constel·lació de l’Óssa Major anomenada HD 84406. La seva llum, rebotant als miralls fins la càmera, va permetre obtenir una imatge amb 18 punts de llum diferents formada de 1,560 fotografies captades al llarg de 25 hores.
Quan el Webb estigui ben calibrat, aquests 18 punts de llum seran un de sol: la imatge més definida de l’estrella que hem pogut veure mai, en un mosaic de fotografies de més de 2.000 milions de píxels. Pel que fa a la ‘selfie’, es va fer gràcies a una lent especial a l’interior de la NIRCam que serveix justament per fer comprovacions sobre el calibrat dels instruments i que ens ha proporcionat una imatge inesperada.
Durant els propers mesos, mentre es continua preparant el James Webb per entrar en ple funcionament, l’aparell continuarà refredant-se. Protegit del Sol per l’ombra de la Terra, s’anirà refredant fins a arribar a uns -223ºC, la temperatura necessària per poder captar llum infraroja molt llunyana sense que cap font de calor propera ho impedeixi. Així és com el telescopi aconseguirà, esperem, proporcionar-nos imatges d’algunes de les primeres estrelles de l’Univers, la llum de les quals ens arriba com un feble rastre d’infraroigs després de viatjar durant milers de milions d’anys.