El Telescopi Espacial James Webb no para de mostrar-nos imatges increïbles de tots els racons del cosmos. En aquesta ocasió, ens duu la supernova Cassiopea A, o més aviat el què en queda, com no l’havíem vist mai fins ara. El romanent d’aquesta enorme explosió, que ocupa uns 10 anys-llum i que és a 11.000 anys-llum de nosaltres, va ser vista des de la Terra fa 340 anys. És, doncs, el més jove que es coneix d’una supernova a la nostra galàxia, i per tant suposa una oportunitat única per aprendre com moren algunes estrelles.
Al cap i a la fi, com que és una supernova relativament recent, permet observar el camp de restes que va deixar al seu voltant i dur a terme una mena d”autòpsia’ per saber quin tipus d’estrella havia estat i de quina manera va esclatar. Comparada amb les imatges infraroges que se n’havien obtingut fins ara, la del James Webb permet observar detalls que havien estat invisibles fins ara i, per tant, permetrà saber encara més coses de Cassiopea A, que ha estat una de les supernoves més observades pels telescopis tant espacials com terrestres.
Els colors de la pols revelen molta informació sobre l’explosió
Els colors que veiem a la imatge, és clar, són llum infraroja traslladada a l’espectre visible, i contenen un munt d’informació que els científics tot just ara comencen a recollir. Així, per exemple, l’exterior de la bombolla tenen material taronja i vermell, que representen una temperatura més elevada i que marquen on el material de l’explosió està xocant amb el gas i la pols que envoltaven l’estrella. A l’interior, els filaments roses són el material de l’estrela, que brilla per la seva barreja d’elements com oxigen, argó i neó. Finalment, la part verda que sembla plena de petites bombolles són el gran desafiament per als astrònoms, que no se n’esperaven ni la forma ni la complexitat i que miren d’entendre-les.
Una finestra per entendre d’on ve la pols còsmica
Entre les preguntes que pot respondre Cassiopea A és l’origen de la pols còsmica, que es creu que prové dels materials pesants expulsats per les supernoves però de què encara no s’ha acabat de treure l’entrellat. En aquest romanent, però, es poden examinar regions amb composicions diferents i veure quins tipus de pols tenen. De fet, entre els materials que emeten aquestes explosions hi ha el calci dels nostres ossos o el ferro de la nostra sang, que passen de generació en generació d’estrelles i planetes.
