Gràcies al micròfon que duu el ‘rover’ Perseverance de la NASA, podem sentir per primera vegada quin és el soroll que fan els remolins d’aire a Mart. En un article publicat a ‘Nature Communications’, un equip d’investigadors liderats per la NASA ens duu aquest aspecte fins ara desconegut del planeta roig, una de les moltes coses que anem descobrint cada dia sobre què hi ha fora de la Terra.
Un enregistrament casual
En un comunicat, els investigadors afirmen que el so també pot ser una eina molt útil per aprendre sobre Mart. És per això que van equipar el Perseverance amb un micròfon, per tal de tenir una idea millor de com és Mart més enllà dels vídeos i de les imatges que han arribat durant els darrers anys i dècades.
El micròfon, però, només grava aproximadament tres minuts cada dos dies. Així doncs, enxampar justament el moment en què passava un d’aquests remolins va ser força casualitat. No obstant això, tampoc no era completament inesperat perquè el lloc on és al ‘rover’, el cràter Jezero, s’hi ha observat remolins de pols més d’una vegada. Era qüestió de temps, doncs, que el micròfon estigués encès quan un d’aquests passés per damunt del vehicle.
Tot el que en podem aprendre
Gràcies a la gravació i juntament amb les lectures de la pressió de l’aire i les imatges que també ha enviat el Perseverance, els científics poden comprendre molt millor alguns aspectes de l’atmosfera i la meteorologia marcianes. Amb tot plegat es pot endreçar una seqüència en què la pressió baixa, el vent arriba, després hi ha un moment de silenci quan el micròfon és a l’ull del remolí, un altre cop el vent i, finalment, com la pressió torna a pujar. Tot en uns quants segons.
Una dada curiosa és que, tot i que el vent va a uns 40km/h, com que la pressió atmosfèrica de Mart és molt més baixa, l’empenta també. En qualsevol cas, aquesta informació és molt útil perquè els astronautes del futur sàpiguen que no cal que es preocupin per grans ventades que amenacin ni els seus hàbitats ni les antenes dels seus vehicles i instruments.
Així doncs, sembla impossible que passi res semblant al que descriu la novel·la ‘El Marcià’ (2011), d’Andy Weir. Els vents a Mart, per molt ràpids que siguin, mai no podran tenir gaire força.
