Les darreres proves fetes amb globus a l’oceà Pacífic obren la porta a estudiar els terratrèmols de Venus en el futur i, en general, a aprendre més sobre la geologia d’altres planetes. Així ho afirma un article publicat a la revista ‘Geophysical Research Letters’ i que mostra com, només amb aquests aparelles, es poden registrar fluctuacions en la pressió de l’aire que corresponen a moviments sísmics que poden tenir lloc a milers de quilòmetres de distància.
L’origen militar que va crear el misteri de Roswell
Aquest sistema, és clar, està pensat per seguir terratrèmols a la Terra, però obre la porta a enviar sondes amb aquest tipus de globus per estudiar com són altres planetes, inclòs el que és més a prop de nosaltres. La idea d’estudiar indrets llunyans amb globus va començar durant la Guerra Freda, amb la intenció d’espiar bases secretes soviètiques fent servir micròfons molt sensibles. La idea era captar el sòl tremolant després d’una prova nuclear, però finalment es va considerar massa car i el projecte es va abandonar. No obstant això, es diu que justament la caiguda d’un d’aquests globus va ser l’inici de la conspiraició de Roswell, un dels grans moments del fenomen OVNI.
Una ajuda per a l’exploració de l’espai
No va ser fins fa uns 20 anys que la idea es va recuperar, en aquest cas, per explorar la geologia d’altres planetes. A través dels terratrèmols es pot saber moltes coses de què s’amaga al seu interior. Tot i que en alguns planetes, com Mart, això es pot fer directament des de la superfície, a Venus, amb una pressió com la del fons de l’oceà i unes temperatures de 450ºC, això no és una opció, ja que totes les sondes enviades fins ara no hi han durat més d’unes quantes hores.
Així doncs, es va decidir tornar a la idea dels globus, i s’hi ha treballat molt per millorar-los. A finals de 2021 es van començar a fer proves a les Seychelles, a l’Àfrica Oriental, i es va poder comprovar com quatre globus, que havien volat fins a estar separats per milers de quilòmetres, van captar les mateixes ones de so de baixa freqüècia, uns canvis en la pressió de l’aire que es van relacionar directament amb un terratrèmol de magnitud 7,3 a l’illa de Flores, a Indonèsia. Gràcies a les dades recollides, de fet, se’n va poder calcular l’epicentre i la magnitud.
Així doncs, ha quedat demostrat que la tecnologia no només funciona sinó que pot ser molt útil, i és per això que ara es vol treballar per dissenyar globus que puguin sobreviure a l’atmosfera de Venus, on podrien detectar canvis semblants en la pressió de l’aire que donin pistes sobre les erupcions volcàniques o els terratrèmols que es produeixen a la seva superfície.
