Els flaixos de llum que il·luminen força sovint la coberta de núvols de l’atmosfera del planeta Venus podrien no ser llamps, com s’havia pensat sovint, sinó meteorits desintegrant-se camí de la superfície. Aquesta és la hipòtesi que proposa un equip d’investigadors en un article publicat a ‘Journal of Geophysical Research: Planets’ i que podria donar una nova explicació a un fenomen que fa temps que intriga els científics.
Un fenomen que podria dificultar l’exploració del planeta
Aquests petits esclats de llum a l’atmosfera de Venus, que pel que en sabíem ja és el més semblant a l’Infern que ens podem imaginar, són una preocupació important per al futur de l’exploració del planeta. Amb un número considerable de missions preparant-se per visitar-lo, descobrir què els origina pot ser molt important. Si són llamps, com es pensava fins ara, podrien ser un risc per als mòduls que baixin fins a la superfície o per als globus sonda que la puguin sobrevolar. Els meteorits, en canvi, no serien un problema tan gran.
El fet és que les sondes orbitals i els telescopis terrestres fa temps que han anat observant petits flaixos brillants a l’atmosfera venusiana i que, a més, els mòduls que han aterrat a la superfície han detectat radiació electromagnètica estàtica semblant a la que pot captar una ràdio AM i que, a la Terra, causen els llamps. El que no ha passat mai, però, és que els llamps i l’estàtica es captessin alhora, cosa que impedeix relacionar-los clarament.
Els meteorits són una explicació plausible
Per mirar de resoldre aquest misteri, els investigadors va, fer servir el telescopi del mont Bigelow, a Arizona (Estats Units) i les dades de la sonda orbital japonesa Akatsuki per comptar els flaixos de llum detectats a l’atmosfera de Venus. Segons els seus càlculs, cada any hi ha entre 10.000 i 100.000 d’aquests flaixos.
Aquesta xifra pot semblar massa alta com perquè tots els causin meteorits. No obstant això, cal tenir en compte que encara que Venus sigui més petit que la Terra, els meteorits allà viatgen més ràpidament, en part perquè el planeta gira a més velocitat que el nostre, i per tant la seva entrada a l’atmosfera seria més brillant i més visible.
Així doncs, la majoria, si no tots els flaixos de l’atmosfera venusiana, podrien ser meteorits. Una explicació, però, que s’hauria d’acabar de corroborar en el futur, observant alhora els esclats de llum i l’estàtica electromagnètica. A més, els investigadors continuen pensant que és possible que, en una atmosfera tan rica en diòxid de carboni, es puguin produir descàrregues elèctriques ‘invisibles’, sense llum, però que puguin ser igualment perilloses per als aparells humans.
