La detecció d’una explosió plana a 180 milions d’anys-llum desafia la comprensió dels científics perquè és molt més plana del que, segons els models actuals, hauria de ser possible. Tal com expliquen en un article publicat a ‘Monthly Notices of the Royal Astronomical Society’, les explosions gairebé sempre són esfèriques, per bé que una possible explicació d’aquest cas és que l’estrella que ha esclatat estigués envoltada d’un disc dens de material o bé que hagués estat una supernova fallida.
Un tipus d’explosió extremadament rar
De fet aquesta explosió, d’un tipus conegut com FBOT, és la cinquena que s’ha detectat fins ara, i ha estat gràcies a ella que part de l’enigma s’ha pogut resoldre. Tot i que encara no és clar com es produeixen i se’n sap ben poc, és clar que no es comporten com ho hauria de fer una estrella que esclata, ja que les FBOT són massa brillants i evolucionen massa ràpidament.
Aquesta darrera, però, la menys esfèrica de totes les que s’han vist, ha ajudat a saber-ne algunes coses més i a proposar algunes possibles explicacions. Si les estrelles involucrades havien creat un disc al seu voltant abans de morir o bé que haguessin estat supernoves fallides, amb el nucli col·lapsant per formar un forat negre o una estrella de neutrons i després devorant la resta del material. El que sembla cert, però, és que l’asimetria és un element clau per entendre aquestes explosions.
Un descobriment casual
En aquest cas, el descobriment va ser totalment casual, en detectar un flaix de llum polaritzada. Fent servir el Telescopi Liverpoll, situat a La Palma, van poder mesurar-ne la polarització i, amb ella, la forma de l’explosió, veient que tenia una mida semblant a la del nostre Sistema Solar. En fer servir les dades per reconstruïr-la en 3D, es va poder veure clarament com de plana és.
