L’asteroide Ryugu, força proper a la Terra, és una relíquia molt ben conservada dels primers temps del nostre Sistema Solar. L’analisi de les mostres que en va obtenir la sonda japonesa Hayabusa2, les primeres mai obtingudes d’un asteroide ric en carboni, han obert una porta a veure com es va formar el nostre racó de l’univers i qui sap si, fins i tot, la vida.

La missió Hayabusa2 va tornar a la Terra a finals de 2020 amb mostres de l’asteroide, que mesura un quilòmetre d’ample. Disparant una mena de bala a la seva superfície, la sonda va crear un cràter d’impacte de què va recollir fragments de roca i pols. Aquest mateix dilluns, la revista ‘Nature Astronomy’ va publicar els resultats de dos estudis fets sobre aquestes mostres.

La sonda Hayabusa2 | Agència Espacial Japonesa
La sonda Hayabusa2 | Agència Espacial Japonesa

El primer arriba a la conclusió que Ryugu és un objecte encara més fosc del que es pensava, reflectint només un 2% de la llum que li arriba. El segon, per la seva banda, conclou que està format d’argila i altres minerals hidratats, a més de carbonats i compostos orgànics. Així doncs, sembla força semblant a les condrites carbonàcies, uns meteorits primitius rics en compostos orgànics de què s’han trobat molt pocs exemples a la Terra, per bé que més porós i fràgil que cap altre asteroide o meteorit estudiat fins ara.

De fet, una de les característiques distintives de Ryugu és que és molt poc dens, gairebé com si fos una pila de fragments de runa que s’aguanten junts només per la força de la gravetat. A més, té altres característiques que el distingeixen de les condrites carbonàcies que coneixem, cosa que el fan una mostra única dels primers temps del nostre veïnat còsmic. A diferència d’aquestes, com que no han caigut a la Terra, no poden haver-se contaminat i es mostren tal i com són.

Ryugu vist des de la sonda Hayabusa2 | Agència Espacial Japonesa
Ryugu vist des de la sonda Hayabusa2 | Agència Espacial Japonesa

Properament, a les nostres de Ryugu s’hi sumaran les de Bennu, l’asteroide que s’apropa a la Terra i que la sonda OSIRIS-REx de la NASA va visitar a finals de 2020. Quan l’aparell torni al nostre planeta, el setembre de 2023, durà mostres que permetran comparar tots dos asteroides i comprovar si, com diuen algunes teories, tots dos són fragments d’un antic cos celest que es va trencar fa milers de milions d’anys.

Nou comentari

Més notícies
L'asteroide Bennu vist per la sonda OSIRIS-REx | NASA

La sonda OSIRIS-REx comença la tornada a casa amb mostres de l’asteroide Bennu

La nau, que duu uns 60g de material de 4.500 milions d'anys d'antiguitat, arribarà a la Terra el setembre de 2023

La sonda New Horizons arriba a Ultima Thule, l’objecte més llunyà mai explorat

La sonda va passar a poca distància de l'asteroide, que es troba als confins del Sistema Solar, després d'un viatge de gairebé 6.500 milions de quilòmetres

Descobreixen un mineral que no s’havia vist mai a la natura a l’interior d’un meteorit

Es tracta de l'edscottita, que normalment es produeix durant el procés de fosa del ferro però que, fins ara, no se sabia que es podia formar sense la intervenció humana
Recreació artística d'un disc protoplanetari al voltant d'una estrella jove

Descobreixen el material més antic de la Terra, creat abans que el mateix planeta

Amb una antiguitat de 7.500 milions d'anys, es creu que prové directament d'estrelles que van morir abans del naixement del Sol