Un equip d’investigadors de la Universitat Catòlica de Lovaina, a Bèlgica, ha anunciat el descobriment del primer forat negre ‘dorment’ que es troba fora de la nostra galàxia. Segons expliquen en un article publicat a ‘Nature Astronomy’, aquest cos celeste, molt difícil de trobar i encara més a tanta distància, ha pogut ser localitzat gràcies a les dades del Very Large Telescope (VLT) de l’Observatori Austral Europeu (ESO).
Uns objectes comuns però amagats
Els forats negres dorments de mida estel·lar es formen quan grans estrelles arriben al final de les seves vides i són especialment difícils de veure perquè no interactuen gaire amb els seus voltants i, a diferència de la majoria, no emeten alts nivells de radiació de raigs X.
Així, tot i que són un fenomen relativament comú, fins ara no se n’havia detectat amb tota seguretat fora de la Via Làctia. Batejat com a VFTS 243, el forat negre acabat de descobrir té una massa com a mínim 9 vegades superior a la del Sol i orbita una estrella blava calent que té una massa unes 25 vegades més gran que la del nostre astre, amb qui forma un sistema binari.
Una troballa per eliminació
Per trobar-lo, els astrònoms van observar unes 1.000 estrelles de massa gran de la Nebulosa de la Taràntula, que es troba al Gran Núvol de Magalhães, una galàxia molt propera a la nostra. Per identificar la presència del forat negre, van dur a terme un procés d’eliminació. Primer van identificar les estrelles que formaven part de sistemes binaris; després, van eliminar aquells sistemes on totes dos astres eren visibles. Finalment, d’entre els que quedava, van dur a terme anàlisis en profunditat.
Així és com van concloure que VFTS 243 era un forat negre dorment. Tot el que es pot observar és una estrella d’uns 25 cops la massa del Sol que, cada aproximadament 10 dies, orbita alguna cosa que resulta invisible als instruments però que, pel moviment de l’estrella blava, ha de ser d’una massa uns 9 cops superior a la del nostre astre. L’únic objecte d’aquesta massa que no emet cap llum és un forat negre.
Així doncs, per primera vegada, s’ha pogut detectar amb seguretat, i sense que hi hagi cap possibilitat d’error, la presència d’un forat negre dorment fora de la Via Làctia. Fent servir aquest mètode, però, és probable que se’n puguin trobar molts més.
