El conjunt de telescopis solars més gros del món, conegut com a Radiotelescopi Solar de Daocheng (DSRT), ja està a punt per començar a funcionar. Després de tres anys de construcció a la vora de l’altipla del Tibet –ocupat per la Xina el 1950–, les seves 300 antenes, situades en un cercle de 3 km de circumferència, han estat completades i poden posar-se a estudiar el Sol, segons informa ‘Nature’.
El DSRT, que ha costat aproximadament 14 milions d’euros, començarà les seves operacions de prova el proper mes de juny. Quan estigui plenament operatiu, serà una gran ajuda pels investigadors que volen aprendre més sobre les erupcions solars i els seus efectes en el nostre planeta. Una informació que serà especialment interessant perquè, durant els propers anys, s’espera que el Sol entri en una fase d’alta activitat.
Una imatge molt més completa del Sol
Les dades de radiofreqüència del DSRT es podran combinar amb les que recullen els observatoris que treballen en altres amples de banda per aconseguir tenir una fotografia completa del Sol. En aquest cas, serà molt útil per estudiar l’activitat de l’estrella a la part alta de la seva atmosfera, l’anomenada corona solar.
Així, es recollirà dades sobre com es produeixen les erupcions solars i les ejeccions de massa coronal, emissions de plasma causades per ‘interferències’ en el camp magnètic del Sol que alliberen partícules altament energètiques i que, si arriben a la Terra, poden tenir efectes greus en els satèl·lits en òrbita i, fins i tot, en la xarxa de subministrament elèctric de la superfície del nostre planeta. El passat mes de febrer, per exemple, una ejecció no gaire forta va destruir 40 satèl·lits Starlink de SpaceX.
Cap a una ‘predicció meteorològica’ del Sol
El DSRT té un camp de visió 36 vegades més ampli que el disc solar i, per tant, podrà seguir com es desenvolupen les ejeccions de massa coronal i com es propaguen les partícules energitzades per l’espai. Així, creuen, fins i tot es podria fer una ‘predicció meteorològica’ del temps a l’espai i estar preparats per si un d’aquests fenòmens es dirigeix al nostre planeta.
Les dades que obtingui aquest radiotelescopi solar estaran, segons afirmen des de l’Acadèmia Xinesa de les Ciències, a disposició dels investigadors de tot el món. A més, durant la nit, quan no es pugui observar el Sol, també es farà servir per altres tipus d’observacions, com ara estudiar els púlsars en profunditat.
