El cometa Nishimura, descobert a principis d’aquest mes d’agost, passarà a prop de la Terra aquesta setmana. Segons explica el portal ‘EarthSky’, aquest objecte, que va rebre el nom del fotògraf Hideo Nishimura, que el va veure per primera vegada a principis d’aquest mes d’agost, arribarà a la distància mínima del nostre planeta –125 milions de quilòmetres– aquest dimarts. Des de divendres i durant els propers dies, a més, podria ser visible amb binocles en les condicions adients.
El darrer cop que ens va visitar va ser l’any 1590
Un cop hagi passat de llarg de la Terra, el cometa Nishimura continuarà apropant-se al Sol fins que, el 17 de setembre, hi passi a uns 34 milions de quilòmetres abans de continuar la seva òrbita, que dura entre 430 i 440 anys. Aquesta darrera dada podria explicar per què no se’n coneixia l’existència fins ara: el darrer cop que va apropar-se al centre del Sistema Solar devia ser pels volts de l’any 1590, abans de la invenció del telescopi, i no se sap si aleshores va arribar a brillar prou com per ser vist a ull nu.
Veure’l serà força complicat
De fet, en aquesta ocasió, la seva brillantor i la distància que ens en separa és la justa per poder observar-lo i, a més, s’anirà apropant cada cop més a l’horitzó, de manera que fer servir prismàtics i ser en una zona amb poca contaminació pot ser l’única manera de veure’l. Pel que fa al moment adient, si més no a l’hemisferi Nord, serà al crepuscle del matí, concretament durant l’anomenat crepuscle civil, l’hora exacta del qual es pot consultar en aquest enllaç.
Per trobar-lo, és important recordar que la cua sempre apunta en direcció contrària al Sol, la calor del qual allibera el gel i la pols del cometa, i que la seva coloració podria ser lleugerament rosa. La proximitat al Sol i a l’horitzó, però, el poden fer molt difícil de veure excepte pels observadors de cometes experimentats.
El cometa continuarà el seu viatge
Un cop hagi fet la volta al Sol, a més, podria ser visible una altra vegada des de l’hemisferi Sud a partir del novembre i durant uns quants mesos, tot i que cada cop serà més complicat de localitzar. Quan desaparegui completament de la nostra vista una altra vegada, hauran de passar més de quatre segles abans que hi torni a haver alguna possibilitat d’observar-lo.
