L’Associació d’Exploradors Espacials d’Europa, formada per astronautes del continent, reclama una nau espacial pròpia per deixar de dependre d’aparells estrangers. En un manifest publicat aquest dimecres, afirmen que la inacció de l’Agència Espacial Europea (ESA) en aquest camp afecta la competitivitat del continent i que, en el futur, ho farà encara més. És per això que demanen que els líders polítics decideixin si volen augmentar els esforços i continuar al capdavant de l’exploració de l’espai.
El primer astronauta europeu a anar a l’espai va ser Sigmund Jähn, un alemany de l’est que, el 1978, va viatjar a l’estació espacial soviètica Salyut 6. Des d’aleshores, els astronautes del continent han anat a l’espai i a les estacions espacials en operació a cada moment en naus o bé russes o bé nord-americanes, mentre els recursos de l’Agència Espacial Europea s’han dedicat a altres camps.
Europa, diuen, “encara és al capdavant” en alguns sectors, com ara l’observació de la Terra, la navegació i la ciència espacial, però “s’està quedant enrere en el domini cada cop més estratègic del transport i l’exploració”. Això és, diuen perquè tot i que “el PIB d’Europa és comparable al dels Estats Units, la seva inversió en exploració de l’espai no arriba ni a una desena part de la de la NASA“.
És per això que els astronautes europeus creuen que Europa ha de tenir la seva pròpia nau espacial tripulada, per deixar de dependre dels nord-americans, els russos o d’empreses privades que, al cap i a la fi, són la competència de la indústria espacial del Vell Continent.
A dia d’avui, Rússia fa servir la nau Soyuz, la NASA la Crew Dragon de SpaceX i la Xina la nau Shenzhou, i altres països com l’Índia esperen disposar de la seva ben aviat. “Si perdem aquesta oportunitat de desafiar el statu quo”, diuen els astronautes, “haurem de continuar aconseguint el transport espacial humà d’altres actors, sense garanties que les nostres necessitats i valors siguin prioritatris”. Si fos així, “repetiríem els errors del passat en altres camps estratègics”, com ara el de l’energia o el de els tecnologies de la informació. “Això impactaria encara més la competitivitat industrial europea: els diners dels contribuents europeus es farien servir per millorar competidors industrials de l’estranger”.
Tot plegat arriba en un moment en què el director general de l’ESA, Josef Aschbacher, vol ser més ambiciós, i el manifest dels astronautes també reclama un moviment en el mateix sentit. Potser és per això que s’ha fet públic el mateix dia que es reunia la Cimera Espacial a Tolosa de Llenguadoc per definir l’estratègia de l’agència.
